dissabte, 24 de novembre del 2018

TORRE DE SOLICRUP. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

Als que ens agrada el tema del Patrimoni històric – que som una bona colla – tenim algunes virtuts, i si més no, un GRAN defecte, cadascú va pel seu costat, de forma que sovint es desaprofiten els recursos i coneixements, d’altres que fan o han fet la mateixa feina. La qüestió però, es; com ho podem per sumar esforços?.

Ja tinc la pregunta, i espero que entre TOTS trobem la resposta, el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com està a la vostra disposició per fer suggeriments.

Ah!, per endavant, gràcies.

Per deducció arribava a identificar la Torre de Solicrup, situada dalt d'un turó, a llevant de Vilanova i la Geltrú i prop del nucli de les Roquetes, veritable capital de Sant Pere de Ribes

L’enciclopèdia catalana en diu ; Els primers documents daten de l'any 1281, època que va ser incorporada a la batllia de Barcelona i depenia de la parròquia de la Geltrú.

Al fogatge de l'any 1359, quan era propietat de Bernat Marquet, se li ressenyen "cinc fochs" (o famílies)

L'any 1644 la finca va ser comprada per l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè; els mercedaris la van restaurar i fortificar, van construir un oratori que encara existeix i, probablement, també van construir la torre.

L'any 1835, Joan Samà i Martí - oncle de Antonio Samá Urgellès. Marqués de Casa Samá (I). Villanueva y Geltrú (Barcelona), 17.VI.1819 – Barcelona, 21.V.1890. Industrial, propietari - va comprar Solicrup en subhasta pública i entre els anys 1843 i 1892 la va convertir en una gran explotació vinícola.

El 1892 va canviar de propietari i l'any 1899 es van practicar obres de restauració i reforma. Ens agradarà tenir noticia dels nous propietaris, i de l’autor de les obres, noms, cognoms, llocs i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República va passar a mans de Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 2 de febrer de 1875 - Barcelona, 11 de març de 1957) i llevat d’error – no s’ha consultat el Registre de la Propietat - els seus descendents en són els actuals propietaris.

Quan a la descripció ens diu patrimoni Gencat ; conjunt format per una masia i una torre de defensa. La torre, situada a l'esquerra de la masia, és de planta quadrada i té tres plantes. Les seves obertures són allindades i és coronat amb merlets esglaonats i matacans.

La masia és de planta rectangular amb planta baixa i un pis amb coberta a dues vessants i eix paral·lel a la línea de façana. Les obertures de la façana principal són allindades, excepte la de la porta d'accés que és d'arc rebaixat. El primer pis està ocupat per balcons amb barana de ferro. L'edifici està coronat per una cornisa sostinguda per cartel·les i per una barana de ceràmica. La façana posterior té una galeria.

L’edifici no viu – objectivament- els millors moments de la seva història, demanaré més informació als amics de La Vilanova d'abans , i Vilanova i la Geltrú


La Vilanova d'abans

Quan al topònim, i a reserva de consultar l’Onomasticon Cataloniae – a Castellar del Vallès, la biblioteca pública romandrà tancada per obres durant força temps – us deixo un enllaç que té el seu interès: http://www.collsmiralpeix.cat/public/docs/cucihnl6.pdf

Ah!, per descomptat, si teniu ocasió de fer la consulta abans que nosaltres, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Vilanova i la Geltrú, el Garraf, Catalunya, us ho agrairan.

El Rafael Jorba, deixa un comentari ; Avia’m. Remenant papers he trobat això que diu : El nostre Solicrup es documenta per primera vegada quan s'esmenta el camí que anava de Solicrup a Miralpeix, l'any 1228, circumstància que demostra una existència anterior. Del "mas de Salicrup" se'n té notícia l'any 1281, i del 1358 es la datació de la "quadra de Salacrup", propietat aleshores, de la senyora vídua de Ramon Marquet, conseller barceloní. La quadra i el mas de Solicrup havien format part de l'antic terme del castell de la Geltrú i de la parròquia de santa Maria de la Geltrú. Vers el 1664 es quan la casa passa a l'orde de la Mare de Déu de la Mercè. Els mercedaris reconstruïren la casa per habitar-la prop de dos segles. La platja dels frares és un nom que recorda el lloc on anaven a banyar-se els mercedaris. Els hereus de Joan Samà i Martí propietari des de l'any 1849 van vendre la hisenda, juntament amb Els Colls, a Joan Soler Suau ( 1892 ), que restaurà l'edifici ( 1899 ). Finalment, l'any 1939, Solicrup passà a la família Bertrán i Musitu. Darrerament la propietat va ser dividida en dues parts i s'ha urbanitzat, passant, la masia en un futur a ser un equipament municipal.