dijous, 1 de novembre del 2018

ERMITA DE SANTA CRISTINA. CORCÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Llegia; no s'han publicat notícies documentals sobre aquesta ermita de Santa Cristina de Corçà, que es troba a poca distància del marge esquerre del Rissec, entre les poblacions de Monells i Corçà, aïllada entre camps de conreu.



Està construïda sobre restes d'edificacions romanes que són evidents al petit monticle on es dreça la capella.

L'esglesiola romànica abandonada fins que recentment ha estat objecte d'obres de consolidació per par dels serveis de la Generalitat de Catalunya i Diputació de Girona; les obres s'inauguraren l'any 1983. Durant aquesta actuació es posaren al descobert restes de les dites construccions romanes, darrere i als costats de l'absis; han estat novament colgades sense haver-s'hi efectuat excavacions arqueològiques. Encara es veuen en aquest lloc alguns gran carreus de gres i fragments de peces de pedra, així com bocinalla de ceràmica, tot d'època romana. Alguns dels materials pertanyen al segle I dC.

Patrimoni Gencat ens diu ; capella aïllada en mig de camps propera a la vila de Corçà. L'edifici és d'una nau amb absis semicircular aprofundit o lleugerament ultrapassat. La nau posseeix volta apuntada, l'arc triomfal és de mig punt i la volta de la capçalera de quart d'esfera. La porta del frontis és d'arc de mig punt adovellat i al mur meridional n'hi ha una altra amb llinda. Les finestres són de biaix simple vers l'interior.

L'aparell és de carreus grans i força ben escairats. La planta de l'absis ve donada per l'existència d'un basament d'una capçalera més antiga, probablement de ferradura, que es conserva en una alçada de 2,3 metres aproximadament i segueix un curt tram a l'inici d'ambdós murs laterals de la nau. Es diferencia de la resta de l'edifici per l'aparell rústec, de còdols i pedres només desbastades.

A ponent es conserva la base de l'antic campanar d'espadanya desaparegut.

Patrimoni Gencat ens diu ; capella aïllada en mig de camps propera a la vila de Corçà. L'edifici és d'una nau amb absis semicircular aprofundit o lleugerament ultrapassat. La nau posseeix volta apuntada, l'arc triomfal és de mig punt i la volta de la capçalera de quart d'esfera. La porta del frontis és d'arc de mig punt adovellat i al mur meridional n'hi ha una altra amb llinda. Les finestres són de biaix simple vers l'interior.

L'aparell és de carreus grans i força ben escairats. La planta de l'absis ve donada per l'existència d'un basament d'una capçalera més antiga, probablement de ferradura, que es conserva en una alçada de 2,3 metres aproximadament i segueix un curt tram a l'inici d'ambdós murs laterals de la nau. Es diferencia de la resta de l'edifici per l'aparell rústec, de còdols i pedres només desbastades.



Al Museu d'Art de Girona s'exposa el retaule gòtic del segle XV dedicat a Santa Cristina, considerat obra del pintor anònim dit "Mestre d'Olot", procedent d'aquesta capella. Abans del seu trasllat a Girona s'havia guardat a la parroquial de Corçà

Ens agradarà rebre noticies d’aquesta ermita a a l’email coneixercatalunya@gmail.com