dissabte, 30 de març de 2019

EL VAPOR DELS NOIS BUXÓ. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Havia deixat a la porta del Taulí a les 18,00, a la meva germana i neboda, que anaven a visitar a una amiga, i quedàvem que les recolliria a les 19,00.

Anava fins al carrer de la Fàbrica dels Nois Buxó, 1, on retratava la façana del vapor.


No existeix, o no sabia trobar-la una entrada a la llista de Monuments de Sabadell.

Trobava :

http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17935&Itemid=122

https://www.enciclopedia.cat/materia/industria-textil?title=&page=109

La família Buxó representa d’allò més bé un dels principals actius dels industrials catalans i la seva principal feblesa. Com a força hi ha l’esperit d’iniciativa i l’amor per una feina ben feta. La feblesa és la seva dispersió i la facilitat amb què dividien els esforços.
Josep Buxó i Valls era un barceloní, casat amb Josefina Mariné Cuyas, que s’establí a Sabadell l’any 1859. L’empresa es dirà Josep Buxó i Companyia. Els seus socis capitalistes eren Joaquim Casanovas i Bosch i el fill d’aquest, Joan Casanovas i Sallarès. Aquests tenien filatura i tissatge de llana i amb la seva participació a can Buxó devien trobar la seva entrada en el sector de tints, que requeria personal especialitzat. La fàbrica de tints estava situada al nucli urbà, carrer de Gurrea-Sant Oleguer.

L’empresa era petita en els seus inicis. Francisco Giménez Guited (1862) parla d’una inversió de 26 500 rals —1 325 duros— i d’un personal format per deu obrers. Tenint en compte que Josep Buxó tenia cinc fills i que tots eren tintorers, aquests podien formar la meitat de la plantilla laboral.

Amb la mort del pare però, el negoci es dividí. L’hereu, Josep Buxó i Mariné, anà pel seu compte i els altres quatre germans es quedaren al vell establiment del pare. Els quatre germans constituïren Fills de Josep Buxó. I més endavant aixecaven una nau al costat del Ripoll on es traslladaria l’activitat, l’edificació original, aproximadament del 1886, constava de dues naus a banda i banda d’un pati central, amb la màquina de vapor al fons.

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/328-D1.htm

La peça més singular de l'edifici és la nau de l’oest, a l’esquena del riu, construïda en formigó armat per el Constructor Ramón Casamada i controlada per l’arquitecte municipal Josep Renom Costa, (Sabadell, Barcelona, 22 de novembre de 1880 - ibídem, 11 de març de 1931) l’any 1918, de murs cecs i ventilada per dalt.


La torre cilíndrica de la façana sud, les oficines i el pati immediat són d’aquell mateix projecte. Les obres d'ampliació per el Constructor Ramón Casamada de, amb un despatx de planta circular, donaren un nou caràcter a les instal·lacions.

Fotografia de la publicació ‘ el cemento armado’ cedida per Valentí Pons Toujouse.

La fàbrica serà coneguda per la dels Nois Buxons. Es dedicava al tint, als aprestos i a les llanes regenerades.

El germà gran Josep Buxó i Mariné comprà també uns terrenys vora del riu Ripoll amb el propòsit d’aprofitar l’aigua per als seus tints i per a rentar la llana. No consta que utilitzés l’aigua com a font energètica, ja que l’establiment serà un vapor, que es posarà en marxa el 1894. Hi tindrà tints, aprest i rentatge de llanes.

Les dues empreses de la família Buxó continuaran fins ben avançat el segle XX.

S’està fent un bona tasca des de la premsa local, en paper, i en format digital, la feina però, és molta, i els ‘obrers son pocs’, altrament el creixement exponencial de Sabadell, a fet desaparèixer una bona part del patrimoni històric immoble.

La cultura no ha estat MAI una prioritat al REINO DE ESPAÑA

Cap comentari: