Val la pena pujar al castell malgrat que no es reconeix, a diferència de l’església en la que queden algunes parets, si bé no hi ha teulada ni portes.
La vista és sensacional ja que es disposa dels 360º amb la gran sort que els amics del Basauri han col•locat uns panells amb les indicacions dels principals cims amb un perfil dels Pirineus que és de fàcil comprensió. Sembla que s’estan fent recerques arqueològiques ja que hi ha molts punts senyalats amb cordes i es veu que s’han fet excavacions.
L’església de Santa Maria de Besora fou consagrada el 898 pel bisbe Gotmar a petició d’Emma, filla de Guifré el Pilós i abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses. L’església es va reconstruir el segle XI sota la protecció del castell.
Hi destaca un interessant campanar quadrangular de tres plantes i el porxo, probablement del segle XII. Va ser la parròquia del poble, a dalt el castell, fins el 1752, quan es va construir l’actual església.
A diferència del castell que tot son ruïnes les úniques restes ben visibles són les que corresponen a l’església del castell, dedicada a Santa Maria, i que ens permeten veure encara que era una construcció d’una nau capçada a l’est per un absis semicircular. La nau i l’absis, precedit per un tram presbiteral, eren coberts per volta de canó.
Al costat de migjorn hi havia el portal d’entrada, protegit per un atri, i el campanar de torre que ara només es conserva fins el primer pis d’alçada i que en un segon moment va ser adaptat com a capella.
L’absis i el mur tenen el mateix tipus de decoració amb arcuacions llombardes que es divideixen en sèries de quatre arcs entre lesenes. L’absis té una finestra de doble esqueixada; n’hi ha una altra al mur del presbiteri i al campanar . Un gran arc aparedat es troba a la façana del mur del sud. L’actual portal d’entrada és situat a la façana de ponent, coronada per un ull de bou.
http://www.santamariabesora.cat/media/repository/imatges/llocs/memoriaintervenciocastell.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada