ESCOLES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LLIMIANA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) en la seva visita anterior al 1845 recull la següent informació : "la vila de Llimiana és damunt d'un penyal ventilat a tots els vents i de clima fred i propens a les afeccions de pit", que justifica per les "excessives fatigues dels seus habitants en els treballs del camp"; reporta 121 edificis, quasi totes de mala construcció, casa de la vila i presó, tot distribuït en una plaça i diversos carrers, tots empedrats, estrets i irregular. Diu que hi ha escola de primeres lletres, amb uns 50 o 60 nens assistents i una dotació per al mestre de 2.666 rals i 13 mensualitats. 93 veïns (caps de família) i 556 ànimes (habitants) formaven la seva població en aquell moment.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=25043

L'any 1787, juntament amb l'escut del bisbat, s'inscriu a la llinda del portal adovellat. Hi ha una inscripció sobre es motius de la seva funció docent pel "CANONICVS JOSEPH GREGORIS". Varen ésser les primeres escoles de la vila.

Antic edifici entre mitgeres, annexa a la plaça formada pel trasllat del fossar vell. Té tres plantes, celler i golfes. La façana està molt reformada i deteriorada. La porta noble té un escut a la llinda. Hi ha restes d'una altra porta que sembla més antiga. Les plantes superiors varen ésser convertides en habitatges. Els murs són de pedra de la zona, reblada i sense arrebossar. La coberta de teula àrab és de dues vessants.

Fotografia. Pcm

A Llimiana, com quasi per arreu a Catalunya, les escoles eren habituals abans de la DICTADURA franquista, curiosament ha estat a partir d’aquell regim que maldà per tornar, que començava la concentració escolar, i l’abandó dels pobles.