dimarts, 7 de desembre de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLABIÀ, ADVOCADA A SANT ROMÀ. FONTANILLES. L’EMPORDÀ JUSSÀ

 El Gabriel Martin Roig, publica fotografies de Llabià a Facebook, entre elles de la seva església parroquial, advocada a Sant Romà.






Joan Badia i Homs ( Palafrugell, 9 de maig de 1941)  escriu de Sant Romà de Llabià, al terme de Fontanilles,  a la comarca de  l’Empordà jussà, o com li agradava al Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981), l’Empordanet, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0821602.xml


L’església de Sant Romà de Llabià és d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, el qual és molt ample i alt. De fet, tot el conjunt de l’edifici destaca per la seva notable alçada i esveltesa. La volta de la nau és apuntada i seguida. L’absis s’obre a la nau per un simple plec de mig punt; la seva volta és de quart d’esfera. A l’interior el nivell d’arrencada de les voltes és senyalat per una cornisa correguda, de quart de cercle incurvat, element que manca als paraments externs.

 

Hom entra al temple per la portada situada al frontis. És d’un arc de mig punt, de gran dovellatge, extradossat per una arquivolta, a manera de guardapols incurvat, el qual s’inicia en dues mènsules esculpides. Aquestes mènsules, força prominents, representen testes humanes, però només tenen els rostres esculpits amb trets força esquemàtics; la resta fou només desbastada. A la dovella de la clau de l’arcada, hi ha un relleu heràldic dins el qual, amb caràcters gòtics, foren gravats els anagrames dels noms de Jesús i Maria.

 

Sobre la porta, una finestra de doble biaix i arcs lleugerament apuntats, excepcionalment alta, perfora aquesta façana. Al costat meridional de l’absis hi ha una finestra que és d’una sola esqueixada, d’arquets de mig punt i de petites dimensions; més petita encara, de les mateixes característiques, però quelcom modificada, és la que s’obre al centre del mateix mur absidal, una mica desviada vers tramuntana.

 

Un campanar de planta quadrada amb un pis de dobles obertures de mig punt a cada cara i teulat de doble vessant fou bastit sobre l’angle sud-occidental de l’edifici. Tot el temple resta sobrepujat per un terrabastall que serví de fortificació, ja que té petites sageteres. Altres afegitons tardans són la sagristia, el cor i uns altars laterals a l’interior, a més d’altres de menys importància.

 

Els murs de l’església tenen un aparell —ben visible tant a l’exterior com a l’interior— a base de carreus grossos i ben escairats que es disposen en fileres regulars de diferents alçades i a trencajunt. A l’exterior, el morter hi és força visible. A l’interior els carreus foren ajustats modernament amb ciment. Les voltes també són construïdes amb fileres de carreus; a l’absis formen semicercles concèntrics.

 

Per les seves característiques formals i d’estil, aquesta església ha d’ésser considerada d’època molt avançada, sens dubte no anterior al segle XIII. La seva portada és ja plenament gòtica, però no és impossible que sigui afegida, una substitució de l’original. Tanmateix, alguns elements com la gran finestra del frontis, les proporcions de l’edifici i altres detalls, porten a suposar que aquest temple pot haver estat aixecat encara més tardanament, potser al segle XIV. És molt probable que ens trobem davant un exemple notable de la perdurabilitat i lenta evolució de les formes romàniques en l’arquitectura religiosa rural del país.


Els batents de fusta de la porta d’aquesta església tenen ferramenta decorativa d’estil o tradició romànica. Hi ha dos parells de tires acanalades que es desenrotllen en dobles espires o volutes a cada extrem formant el disseny clàssic d’aquest tipus de peces de forja. S’arrengleren en dues filades. El conjunt es completa, a dalt, amb dues tires curtes que només tenen espires dobles en un dels extrems; a baix, amb unes altres dues que acaben en una sola espira a cada extrem. Als espais entre aquests elements hi ha tres parells de peces romboïdals i un pom amb una argolla. Els cantells dels batents són clavetejats.




Patrimoni Gencat,  de forma més breu en diu :

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7075

 

Església d'una nau i absis semicircular, de dimensions considerables. Al frontis hi ha una portada- més tardana - d'arc de gran dovellatge, de mig punt, amb guardapols amb impostes afigurant testes humanes i un alt finestral de doble biaix. La volta de la nau és apuntada i seguida; l'arc presbiteral és de punt rodó i la capçalera es cobreix amb quart d'esfera.

 

Sobre els murs del temple, tan a la nau com a la capçalera, s'hi alça una obra de fortificació tardanament.


Sobre l'angle SW es dreça una torre-campanar- també posterior als murs del temple- de planta quadrangular, amb arc de geminades de mig punt a cada costat.

 

L'església presenta un parament de carreus grans i ben escairats que s'afileren.

 

L '"Ecclesie de Libiano" s'esmenta l'any 1058 quan fou restituïda al bisbe Berenguer de Girona per la comtessa Ermenssenda de Barcelona.

 

Segons l'acta de consagració de Santa Maria d'Ullà aquesta canònica agustiniana posseïa l'església de "Sancti Romani de Libiano".

 

L'any 1311 al terme de Sant Romà de Llabià consta com a límit del feu de Celsà i Vellosos, llocs situats vers el SW de l'estany d'Ullastret.

 

Als nomenclàtors de la diòxesi de Girona dle XIV i posteriors hi figura com a parròquia.


La tramuntana dóna com a resultat propostes de toponímia com les que es recullen a :

http://www.xtec.cat/~aquixal/toponims_del_baix_emporda.htm


Trobava una proposta que assigna el significat “ boira”, son freqüents les boires en aquest indret ?.

http://rabida.uhu.es/dspace/bitstream/handle/10272/2924/b15138677.pdf?sequence=1


No espereu a morir-vos per venir a l’Empordà.