dissabte, 4 de desembre del 2021

SANTA BÀRBARA. TOT RECORDANT LA BATERIA L-1 AL CASTELL DE MONTJUIC. BARCELONA

 

Avui, dia  de Santa Bàrbara, en venen al cap els records, bons records, de la meva estada a la Bateria L-1 al Castell de Montjuic de Barcelona, en els primers anys de la dècada dels 70 del segle XX

 

Segons la llegenda, Bàrbara va ser una santa oriental a qui el seu pare va tancar en  una torre de dues finestres per evitar la seva conversió al cristianisme.


 La  que acabaria essent santa de l’església catòlica però,  va acabar trobant la manera de convertir-se i batejar-se, fet pel qual  la tradició , obre una tercera finestra a la torre,  al·lusió clara a la Trinitat.


Per aquest motiu, va patir una cruenta passió plena de turments.


Santa Bàrbara és un dels Catorze Sants Auxiliadors, malgrat que no  hi ha, cap prova històrica de la seva existència real ni consta als escrits martirològics més antics, ni tan sols al primer de sant Jeroni d'Estridó. Possiblement es tracti d'una santa llegendària, la veneració a la qual es difongué a partir del segle VII.


A causa d'aquests dubtes, va ser eliminada del Calendari dels sants de l'Església Catòlica Romana l’any  1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional.


Bàrbara sense cap mena de dubte, és una santa molt popular,  protectora contra els llamps i el foc, excelsa patrona  d’algunes activitats com la mineria, i l’arma d’artilleria, invocada popularment  contra els llamps i la mort sobtada i violenta.

.

Santa Bàrbara té una imatge força consolidada. Normalment es representa amb el palmell, que la identifica com a màrtir; amb la corona, per la seva condició de noble, i amb la torre, que pot tenir dues o tres finestres, com a atribut.




Gonçal Peris Sarrià, compartiment principal del Retaule  de santa Bàrbara de Puertomingalvo, vila situada al nord-est de la comarca de Gúdar-Javalambre, a la província de Terol, que limita amb la província de Castelló. Entre els anys  1410-1425

Anònim, Santa Bàrbara, cap a l’any 1500


Alguns dels que compartien aquella època, ja no estant entre nosaltres.




M’ha semblat escaient, recordar-los avui.