dilluns, 8 de febrer de 2021

ERMITA DE SANT ESTEVE DEL LLOP. DARNIUS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

 


 L' Odo Arranz Arlanzón,  exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de  l’Empordà  sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà  als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.

En aquesta ocasió  publica fotografies de l'ermita de Sant Esteve del Llop, al terme de Darnius, a la comarca de l’Empordà sobirà.






Patrimoni Gencat en diu ; Església de reduïdes dimensions amb una única absis semicircular. Als peus s'obrí una petita porta adovellada d'arc de mig punt. A sobre, centrant el frontis, un ull de bou, i més amunt, un campanar de cadireta. L'absis posseeix una minúscula finestra d'obertura a l'interior, d'arc de mig punt monolític. Hi ha també dues dependències que estan adossades al mur de migdia. A l'interior observem que la nau té coberta de fusta, mentre la volta de l'absis és de pedra. Com és freqüent en temples d'aquesta comarca (Darnius, Agullana, Maçanet, etc...) la separació entre la nau i l'absis es realitza mitjançant un arc triomfal; aquí està construït amb carreus i pedres ben tallades. Tot l'interior menys aquest arc està cobert d'arrebossat de calç. El parament dels murs ofereix certes particularitats. Així mentre el de la nau -amb dos contraforts a cada banda- està constituït per pedres grans sense treballar, el de l'absis el formen pedres més petites i quelcom més treballades que tendeixen a formar filades. Aquesta diferència ens indica una major antiguitat de l'absis, que seria del segle XI, respecte a la nau, podem datar-la a l'entorn del segle XV.

Francesc Montsalvatge i Fossas (Olot, 28 d'agost de 1853 - Girona, 30 de juny del 1917) defensa que l'ermita havia estat propietat dels templers, i anteriorment, durant el segle XIV, priorat benedictí dependent de Sant Genís de Fontanes.

 Malgrat aquesta hipòtesis el temple apareix en els nomenclàtors del segle XIV com senzilla capella sufragània de la parroquial de Darnius (capella Sancti Stephani de Careriis, in parrochia Sancte Marie de Darnicibus), el qual invalida la idea que es tractava d'un priorat.




Fotografia del interior. 2009. Carles Aguilar (Bacelona, 1974)


Em comentava el Jaume Molins Juanola; diuen que si poses el peu al forat de la pedra que hi ha a la dreta de la porta d'entrada, no et sortiran "ulls de poll".


Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), la retratava l’any 1922 . Vista de l'església de Sant Esteve del Llop.




http://goigderomanic.blogspot.com/2016/12/sant-esteve-del-llop.html




Que el protomàrtir Sant Esteve intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

Cap comentari: