dimecres, 10 de febrer de 2021

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE L'ESTELA. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

  

L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de  l’Empordà  sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà  als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.

 


En aquesta  ocasió publica fotografies  de l'església de Santa maria de l'Estela,  documentada als segles: XII - XIII // XVIII - // XIX ,  havia estat parroquial del  petit nucli de l'Estela, al nord-oest del municipi de Cabanelles al que pertany. Es tracta d'un conjunt format per l'església i, adossada a aquesta per la banda de llevant, l'antiga rectoria actualment mig enrunada.















Patrimoni Gencat en diu ; església d'una sola nau rectangular amb l'absis sense diferenciar, orientat a llevant. Està coberta amb volta apuntada i seguida, que arrenca d'una cornisa motllurada que recorre els murs laterals de la nau. L'absis està diferenciat de la nau mitjançant un únic graó. La sagristia està situada a la part de llevant del presbiteri i s'hi accedeix mitjançant una porta situada al costat del retaule que decora l'altar. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada. L'església està il·luminada a través de finestres de mig punt adovellades i doble esqueixada, dues al mur de migdia i una altra al de ponent. La porta d'accés està situada a la banda oest del mur de migdia de la nau. Està formada per tres arcs de mig punt adovellats i en degradació, que emmarquen la llinda i el timpà, monolítics i llisos. Una motllura crea les impostes dels arcs i ressegueix horitzontalment la línia entre el timpà i la llinda. A la façana de ponent del temple es conserven tres pilars de l'antiga espadanya, que foren malmesos amb la construcció del campanar de torre actual. És de planta quadrada, amb la coberta piramidal i grans finestrals d'arc apuntat a la part superior. L'accés al campanar es fa des d'unes escales de cargol situades dins d'una construcció de planta circular, a mode de torre, adossada al mur meridional del temple. A llevant, a la part superior de la capçalera, hi ha una petita espadanya de dos pilars de mides reduïdes.





Jacob Casquete Rodríguez. 2009. Vista interior de l'església.


L'església presenta unes construccions annexes a la capçalera que daten del segle XVIII i XIX. A l'interior encara queden restes de pintures que segurament daten, també del segle XIX.



La construcció està bastida en carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades regulars. Els murs laterals exteriors presenten, a la part superior, una cornisa motllurada.


 

La rectoria, adossada a la banda de llevant de l'església, es troba en un estat deplorable i ha perdut tota la coberta, tot i que sabem que era de dues vessants. Les obertures són rectangulars i estan bastides en maons, tot i que també força malmeses.


Santa Maria de l'Estela tingué culte fins l'any 1936 i actualment està en desús, si bé una vegada a l'any es continua fent un aplec.

 

A poc metres es troben  les ruïnes de la capella de Sant Cristòfol/Menna, al costat de ponent de les quals es va adossar al mas de cal Magre. Sant Cristòfol/Menna, era un petit temple gòtic de planta rectangular que tenia una coberta de fusta sobre arcs diafragmàtics. A desgrat d’això l’església de Sant Cristòfol ja existia l’any 1095, quan el prevere Ramon Amalric la cedí a la canònica de Santa Maria de Lledó, domini que fou confirmat en sengles butlles del papa Calixt II dels anys 1120 i 1123 a favor del monestir esmentat. Amb el domini dels canonges de Lledó també sobre la parròquia de Santa Maria de l’Estela aquesta església degué passar a tenir com a sufragània la capella propera de Sant Cristòfol. Així consta, almenys, en els nomenclàtors diocesans del final del segle XIV.


En dóna una més amplia informació ; Joan Badia i Homs ( Palafrugell, l’Empordà jussà, 9 de maig de 1941)

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0942501.xml


Li dedicaven una publicació a :

http://www.revistadegirona.cat/recursos/1980/0093_329.pdf


Quan al topònim  Estela/ Estella  es defensa la seva procedència del llatí  stella 'estrella' , amb el significat “  d’encreuament de camins”


Que la Marededéu de l’Estela  i Sant Cristòfol/Menna intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

Cap comentari: