El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
M’enviava fotografies de de l’església parroquial de Llacunes , advocada a Sant Martí de Tours, a,l terme de Soriguera, al Pallars sobirà.
La Maria-Lluïsa Cases i Loscos, n’escriu a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1505801a83.xml
La vila de Llacunes era al segle X possessió dels comtes de Pallars, com ho indica la donació que el comte de Pallars Sobirà, Guillem, féu al vescomte d’Urgell, Guillem i a la seva muller, Ermengarda, germana del donador, del lloc de Lagunuas, a la vall de Siarb, amb totes les seves pertinences i possessions, fet que implicà l’adscripció de tot aquest terme al vescomtat d’Urgell, és a dir, als Castellbò, car Guillem I i la seva muller Ermengarda de Pallars eren vescomtes d’Urgell i senyors de Castellbò. La datació d’aquest document presenta certes particularitats, estudiades detalladament per Cebrià Baraut. Segons aquest autor, cal datar el document l’any 1024, però amb la possibilitat versemblant que la data fos l’any 1017. Aquesta donació no incloïa l’església de la vila, car el 1010, la parròquia i l’església de Sant Martí de Llacunes era confirmada pel bisbe Ermengol a la canònica de Santa Maria de la Seu, que, segurament, l’havia rebut del prevere Edó l’any 999. La parròquia de Llacunes és esmentada també en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. L’any 1045, Ermengarda de Pallars féu donació a Santa Maria de la Seu de l’alou que tenia a Lagunulas, i amplià així les possessions que la canònica hi tenia. L’any 1096 féu testament Gerbert, que llegà les seves possessions a la seva família i a Santa Maria de la Seu, la majoria de les quals eren situades a la vila de Lagunues. En aquest document s’esmenta la parròquia de “Sancto Martino cum ipsa terra tras castello”.
En el judici establert vers 1110-11 entre el monestir de Gerri i Pere Ramon de Sersui pels béns que la germana d’aquest, Ava, havia llegat al cenobi, i que és resolgué a favor d’aquest darrer, s’esmenta el lloc de Lagunues de la vall de Siarb. L’any 1204, Gerri rebia noves possessions al lloc, una coromina, de Guillem de Malmercat.
El 1381, Llacunes consta com a lloc del vescomtat de Vilamur, amb cinc focs; hom desconeix, però, la data en què s’hi incorporà.
En la visita del 1575, s’esmenta l’església de Sant Martí de Llacunes, dins l’oficialat de Sort, que tenia com a sufragània Sant Salvador de Rubió. En la visita del 1758 s’especifica que l’edifici és en bon estat. Actualment depèn de la parròquia de Rialb.
Patrimoni Gencat en diu ; Església de planta rectangular amb absis semicircular. La porta, un senzill arc de mig put, es troba al lateral del migdia. A costat i costat de la nau hi ha adossades algunes capelles, la petita sagristia i l'esvelt campanar, de secció quadrangular a la part inferior que transforma en octogonal a la part superior, remata per un xapitell de llicorella. L'aparell dels paraments, de gres roig, és irregular, sense retocar i en alguns indrets travats amb morter. La coberta de la nau és a dues aigües de llicorella. L'absis presenta una coberta independent.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=25597
Ens agradaria rebre imatges a l’email castellariari@gmail.com de l’edifici que aixoplugava les escoles públiques.
No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada