dimecres, 7 de juliol de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DE MEDINA DE VILAMUR. SORIGUERA. EL PALLARS SOBIRÀ.

  

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


M’enviava fotografies de  de l’església parroquial de  Vilamur , advocada a Santa Maria , o Mare de Déu de Medina, al terme de Soriguera, a la comarca del Pallars sobirà.







Els que ja tenim una edat, recordem que el maig era el “ mes de Maria”. Ahir 27.05.2021 visitàvem el Santuari de Joncadella, l’església de la Colònia  Valls, advocada al Sagrat Cor, on es custodia de la imatge de la Mare de Déu de Coaner, l’església advocada  la Mare de Deu del Roser de la Colònia Palà de Torruella, i acabàvem el nostre periple al Santuari del Miracle. 


El Joan-Albert Adell i Gisbert i la  Maria-Lluïsa Cases i Loscos, n’escriuen a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1529501.xml


Edifici d’una sola nau, amb una estructura molt complexa, fruit d’importants processos de reforma —que no podem precisar amb exactitud, en el seu estat actual—, però dels quals es veuen prou vestigis per a poder-ne valorar la importància.

 

L’interior presenta actualment una estructura barroca, amb la nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular, amb llunetes, capçada a llevant per un absis semicircular i amb capelles obertes en els murs laterals. Per sobre de la volta, en l’espai ocupat per les golfes, és perfectament visible que l’estructura barroca està encaixonada dins l’edifici preexistent, del qual es pot veure clarament l’arrencada d’una volta de canó, de perfil semicircular, realitzada amb carreus molt ben tallats i polits. L’element més extraordinari que és visible en aquest espai de les golfes són uns arcs diafragma, de perfil acusadament apuntat, que conserven encara els permòdols de fusta tallada que suportaven l’embigat de la coberta, a dues vessants.

 

Resulta, doncs, força clar que l’estructura original conformava una església d’una nau coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular, que probablement es correspongui en part a l’absis actual, molt refet. Per l’estat actual del sector de llevant, sembla que la capçalera original disposava d’una mena de transsepte, del qual l’element més visible és al costat sud, on el mur s’ha ensulsiat, i ha posat en evidència un tram cobert amb volta de canó, i on es conserven dues finestres, una de doble esqueixada i l’altra d’esqueixada simple. Aquest sector, com la volta, és construït amb un aparell de carreus de gres vermell, ben tallat i disposat, mentre que la resta és construït amb un aparell de carreu ben escairat i disposat molt uniformement.

 

Aquest primer edifici, que sembla correspondre a una obra del segle XII, fou reformat del tot possiblement al segle XIV, amb la reconstrucció de la nau i la substitució de la volta per la coberta d’embigat sobre arcs diafragmes; també s’obrí la porta conservada en la façana sud, resolta en arc apuntat i emfasitzada per arquivoltes, seguint un esquema de porta ornamentada, plenament definit al segle XII, i executat en llenguatge formal gòtic.

 

Aquests elements permeten de copsar la importància dels diferents processos constructius que incideixen en la forma actual de l’església de Vilamur. Són necessaris treballs de consolidació i exploració que permetin la conservació i la coneixença de les seves estructures


https://www.monestirs.cat/monst/pasob/ps12vila.htm


Patrimoni Gencat afegeix:

Actualment, amb l'advocació de la Mare de Déu de Medina, depèn de la parròquia de Rialb.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=25609


http://calaix.gencat.cat/handle/10687/95927


Va ser noticia l’any  2017 , “Reobren l’església de Vilamur 17 anys després”

 



http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1218173-reobren-l-esglesia-de-vilamur-17-anys-despres.html


Ens agradaria rebre imatges a l’email castellariari@gmail.com de l’edifici que aixoplugava les escoles públiques. 


No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.