dijous, 8 de juliol de 2021

IMATGE DE LA MAREDEDÉU DE COANER QUE ES CUSTODIA A L’ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR DE LA COLÒNIA VALLS DE TORROELLA, AL TERME DE SANT MATEU DE BAGES

  

Ahir, 27.05.2021,  tocava sortida, avui 28.05.2021,  li posen la segona dosis al Juan Navazo Montero, i el dilluns 31.05.2021 a l’Antonio Mora Verges.  Ens feia de sherpa, conductor i fotògraf “oficial” el Pere Albert Carreño. Els que ja tenim una edat, recordem que el maig era el “ mes de Maria”.  Visitàvem en primer lloc, el Santuari de Joncadella, continuàvem fins  a la Colònia  Valls, en quina Església advocada al Sagrat Cor, es custodia de la imatge de la Mare de Déu de Coaner,  fèiem gestions per localitzar a la Teresa Carrera Vinyas, a la que demanàvem  que ens permetés accedir a l’esglesia per retratar la imatge de la Marededéu de Coaner, feta la feina, continuaríem fins a  l’església advocada  la Mare de Deu del Roser de la Colònia Palà de Torruella, i acabàvem el nostre periple al Santuari del Miracle.




Al Mapa de Patrimoni en relació a la imatge de la Marededeu de Coaner diuen; Talla romànica de la Mare de Déu de Coaner, venerada antigament al santuari de Coaner i emplaçada des de fa uns anys a l'església parroquial del Sagrat Cor de Valls de Torroella, de la qual les dues esglésies de Coaner en són actualment sufragànies. La imatge respon a un tipus iconogràfic derivat de models bizantins, seguint l'anomenada Nicopea (la qui porta la Victòria). Es tracta d'una imatge sedent amb l'Infant, que seu sobre el genoll esquerre. La Verge porta una túnica de color porpra amb estilitzacions vegetals daurades i, al damunt, una casulla. Al cap du una toca de vel blanc que no deixa veure pràcticament els cabells i una corona de merlets. El Nen porta una túnica i un mantell en forma de toga romana i té al cap una corona similar a l'anterior. Com a atributs, la Mare i el Fill duen una bola (la primera a la mà dreta i el segon a l'esquerra). L'escultura mesura 62 cms d'alçada. Tot i que el treball de les cares és força acurat, en general es pot considerar una talla poc estilitzada. Tanmateix, ha perdut el hieratisme que caracteritza les primeres escultures romàniques. Mentre que la Mare conserva la visió frontal, el Nen gira lleugerament el cap i dirigeix la mirada a la dreta de l'espectador. Cronològicament, es pot situar al principi del segle XIII. També indiquen una cronologia avançada la indumentària i alguns atributs.


La de Coaner és una de les marededéus trobades. Segons la llegenda, reproduïda en els seus goigs i que segueix l'esquema clàssic, un pastor la troba prop de les aigües d'un torrent i la trasllada a l'església parroquial des d'on, davant l'estupefacció de la gent, la imatge torna al seu lloc d'origen, mostrant així la seva voluntat de no ser moguda d'aquell indret, en el qual s'hi edificà el santuari. La imatge és invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres. L'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, i que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual església santuari dedicada a Santa Maria, que des d'aleshores va acollir la imatge. En època del barroc la imatge va ser repintada i daurada. Va romandre al santuari de Coaner fins l'any 1936, quan va ser amagada a l'interior d'un nínxol. El 1940 fou retornada al seu lloc i en aquest moment s'hi va practicar una restauració que va patir d'un excés de zel per deixar-la massa embellida. L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona i adduint motius de seguretat, es traslladà a l'actual emplaçament, a l'església parroquial de Valls de Torroella. Entorn de 2014 la talla fou restaurada al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya.


Llegenda o tradició sobre la troballa de la Mare de Déu de Coaner. La recull P.  Narcís Camós (Girona, 1621 — Barcelona, 1664)  a "Jardín de Maria plantada en el Principado de Cataluña" quan descriu la Mare de Déu de Coaner. El relat, molt similar a d'altres del mateix estil, diu que molts segles enrere prop de la riera de Coaner hi havia un bou. Un pastor va notar que s'amagava entre unes rames properes i hi va comparèixer. Va quedar molt admirat de torbar en aquell lloc una sagrada imatge de la Verge, amb les branques que li formaven una mena de pavelló. Comunicada la notícia al rector anaren molts dels feligresos a buscar la Mare de Déu i la van col·locar a l'església parroquial, però va desaparèixer molt aviat i tornà a situar-se al punt on l'havien trobada. Creient que era aquesta la voluntat divina se li edificà en un turó proper una capelleta que, pel fet de ser massa petita després va ser enderrocada per construir-hi l'actual.


Així mateix, en els goigs de Nostra Senyora de Coaner es relaten els mateixos fets: Un pastor ditxós trobá / vostra imatge prodigiosa / en una boixeda hermosa, / en la que ell vos adorá / y Coaner vos visitá / ab efecte verdader. (...) La gent de Coaner pasmada / entengué ab tal maravella / que en particular Capella / voliau ser col·locada / la cual fou luego acabada / aplicant tot son poder. Aquesta marededéu ha estat invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres.


L'historiador Albert FÀBREGA Enfedaque, (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual església dedicada a Santa Maria, que des d'aleshores va acollir la imatge.


L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona, José Bascuñana i López (Oriola, 30 de desembre de 1905 – 14 de gener de 1979),  adduint motius de seguretat, la imatge es traslladà a l'actual emplaçament, a la parròquia de Valls de Torroella.



La imatge es va salvar en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, justament pel seu aïllament, cosa que no hagués succeït d’haver-se trobat a la Colònia. 


Havien visitat el seu Santuari on ens expliquen que es trasllada la imatge en ocasió de la seva festivitat.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/08/santuari-de-la-mare-de-deu-de-coaner.html


Josep Maria Viñolas Esteva publicava el Goigs d’aquesta Marededeu :


https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/05/goigs-la-mare-de-deu-de-coaner-sant.html



Us deixo un còpia dels més actualitzats.