diumenge, 11 de juliol de 2021

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA VELLA DE SANTA COLOMA D’HORTONS. ALÀS I CERCS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE “ DELS PIRINEUS .

 El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió m’enviava fotografies de la que havia estat església parroquial de la Bastida d’Hortons, al terme d’Alàs i Cerc, a la comarca de l’Urgell sobirà, a la Vegueria “ in pectore “ dels Pirineus.






Patrimoni Gencat, malgrat tractar-se de un  BCIL, des de l’any 2004, no si escarrassava gaire ; edifici religiós situat al fossar del poble. Consta d'una nau rectangular coberta amb fusta. Porta a la façana sud.

La Maria-Lluïsa Ramos i Martínez, en fa esment “ obiter dicta “ a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601k.xml

 

Una de les primeres mencions de l’església de Santa Coloma data del 941, com a límit d’unes propietats territorials venudes pels esposos Miró i Matilde al bisbe Radulf d’Urgell situades al terme de l’antiga vila de Nocolo pel preu de cent sous; l’escriptura especifica que una de les afrontacions de les susdites propietats llindava amb “Sancta Columba cuius baselika fundata est in villare Ortones”. A part aquesta notícia, la parròquia de Sancta Columba és mencionada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell.

 

Són freqüents al llarg del segle XI les referències documentals al voltant de l’església i el terme de Santa Coloma; una de les primeres data del 1007, per la qual se sap que l’abat Ennegó, Oliba de Montpolt i Odó de Sanaüja, en qualitat d’almoiners d’Undiscle i els seus fills, feren donació a Santa Maria de la Seu d’un alou situat al terme de “Sancta Columba que est in Ortones”. Anys més tard, una escriptura de donació atorgada per un tal Garí el 1034, informa de la cessió que féu a la seva muller Riquilda de diversos béns immobles situats al terme d’aquesta parròquia, consistents en una peça de terra, una altra de vinya, una casa i un hort.

 

Posteriorment diverses escriptures atorgades per particulars al llarg del segle XI informen de donacions i venda d’alous en el terme de l’església de Santa Coloma a favor de Santa Maria de la Seu i la seva canònica (1045, 1050, 1065). En el darrer terç d’aquesta centúria, un interessant document datat al gener del 1077 indica que el comte Ermengol IV d’Urgell, de voluntat pròpia, féu donació a la catedral de la Seu i a la seva canònica de les franqueses i les batllies que els seus antecessors tenien en diverses viles i llocs del comtat d’Urgell, entre els quals es fa menció de Santa Columba de Ortons. Una última referència és la que proporciona la publicació sacramental del testament d’una dona anomenada Geberga l’any 1094, per la qual se sap que llegà a la canònica de Santa Maria un alou que tenia dins el terme de la parròquia de Santa Coloma, en el lloc de Guimesó, topònim corresponent a una masia habitada almenys fins el 1860.

 

Durant l’edat mitjana, i encara en època posterior, la vila de la Bastida d’Hortons figura dins els vastos dominis del vescomtat de Castellbò, els titulars del qual en posseïen la jurisdicció civil i criminal; a més, segons indica el Spill…, en l’organització territorial del vescomtat, la Bastida d’Hortons es trobava dins el quarter de Castellciutat i el batlle d’aquesta darrera població tenia allí el seu lloctinent. D’altra banda es té constància que en la col·lecta de la dècima de la diòcesi d’Urgell efectuada el 1391, el capellà encarregat de la parròquia satisféu en concepte d’aquest impost la quantitat de setze sous.


Actualment, situada al fossar,  està qualificada com “ capella” .


A. Moras, Antonio Moras Navarro, al que li deu reconeixement  la comarca i àdhuc Catalunya, retratava l’any   1986 “ Vista frontal de l'entrada”.




De les esglésies de la Bastida d’Hortons, i de la manca de dades, n’havíem dit alguna cosa a:


http://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/01/santa-coloma-de-la-bastida-dhortons.html


http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/11/les-esglesies-de-la-bastida-dhortons.html       

        

Quan al topònim tindria el significat de “ poble nou dels hortets “.

No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.