dijous, 7 d’octubre del 2021

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DE LLORONA O LLIURONA. LA GARROTXA SOBIRANA

Matias En Mais Castanyer publica un parell de fotografies de Lliurona i la seva  dessacralitzada església de la que l’Antoni Noguera i Massa ‘, el  Jordi Fernandez i Cuadrench ,  l’Eva Bargalló i Chaves , i la  Gemma Ylla-Català i Passola, n’escriuen a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0412201.xml


L’església de Sant Andreu de Llorona presenta una estructura força modificada en èpoques posteriors a la seva construcció.

 

Planta, a escala 1:200, de l’església, constituïda per una nau rectangular amb un absis a llevant, originàriament semicircular, i amb la porta d’entrada a la façana de ponent.





És d’una sola nau amb la capçalera orientada a llevant i el portal d’entrada a ponent. Segons J. Murlà i Giralt, primitivament hi havia hagut un absis semicircular, del qual encara queden restes de la cornisa damunt la teulada de la sagristia que al segle XVI devia substituir aquell.


Les modificacions també devien suposar un sobrealçament de la nau; queda clarament constatat a les façanes laterals de l’edifici i de la torre aixecada a l’angle sud-oest de l’església.

 

La façana principal és orientada a ponent. És centrada pel portal d’entrada al temple. Aquest portal és format per tres arcs de mig punt en gradació. Té llinda i timpà. L’únic element decoratiu és al timpà i correspon a un període estilístic posterior al de l’arquitectura. Damunt la porta s’obre una finestra d’arc de mig punt senzilla. La simetria de la façana resta trencada per l’alçament de la torre al costat meridional. És de secció quadrada i presenta una obertura a cada una de les seves cares. Tant els murs de migdia com els de tramuntana presenten una cornisa que marca el sobrealçament posterior. El mur de migdia té tres finestres de doble esqueixada que il·luminen la nau i, vers al costat de llevant, un contrafort que no sobresurt gaire del cos constructiu.

 

L’aparell exterior dels murs manifesta una gran homogeneïtat. És fet de carreus de mesura regular i ben escairats, llevat dels murs corresponents al sobrealçament de la nau, que són fets de pedruscall.

 

L’interior de l’església és cobert amb una volta de canó seguida.

 

Les característiques del portal de Sant Andreu de Llorona es poden fer extensives a la majoria dels portals de les esglésies garrotxines. Normalment estan formats per diversos arcs en gradació amb llinda i timpà i sense decoració esculpida en molts d’ells. Els portals esculpits queden limitats, en general, a esglésies més importants corresponents a nuclis més poblats.

 

Atesa la perfecció de l’aparell dels murs, hom creu que l’església de Sant Andreu de Llorona fou construïda al segle XII. Cal constatar que una gran part dels edificis religiosos d’aquesta comarca, malgrat que parteixen d’una concepció gens complexa, presenten un aparell molt perfeccionat que contrasta amb la simplicitat de la concepció espacial.


La porta de l’església de Sant Andreu de Llorona, situada al mur de ponent de l’edifici, presenta una senzilla decoració esculpida que pot ésser datada a l’època romànica.


La decoració de la porta és formada per tres arquivoltes en gradació que deixen espai per a un timpà semicircular sobre una línia d’impostes decorada al seu pla inclinat.

 

La decoració d’època romànica és al pla inclinat de la línia d’impostes, que segueix l’escalonament de les arquivoltes. El motiu decoratiu és molt senzill i consisteix en la successió de mitges boles, de les quals sols es conserven tres a la part esquerra de la línia d’impostes.

 

Aquest tipus d’ornamentació és molt freqüent tant en la decoració d’impostes com en la decoració d’arquivoltes o frisos. Alguns dels paral·lels a la mateixa comarca de la Garrotxa són la finestra de Santa Magdalena de Maià de Moncal, on decoren una arquivolta, o les decoracions de les impostes de l’interior de Sant Miquel de Bassegoda.

 

Per a la datació d’un element tan simple cal tenir present la història i la documentació de l’edifici del qual forma part. L’església de Sant Andreu de Llorona és esmentada per primera vegada en un document del 1019 i l’estudi de l’edifici el considera una obra del segle XI amb diverses transformacions posteriors. La decoració de la porta és una prova d’aquestes transformacions que ha sofert l’edifici. Així, podem considerar que la decoració de la línia d’impostes pot ésser una obra romànica del final del segle XII o del començament del segle XIII, mentre que la decoració del timpà ha d’ésser considerada d’època posterior


A la porta de l’església de Sant Andreu de Llorona hi ha els dos batents reforçats amb una ferramenta de ferro forjat composta per set bandes horitzontals, tres al batent dret i quatre a l’esquerre. A més dues bandes verticals planes divideixen els dos batents per la meitat.


Sis de les set bandes horitzo ntals presenten als seus extrems una doble espiral. Una d’elles, situada al batent esquerre i de mida més reduïda que les altres, és completada amb dues parelles d’espirals disposades simètricament al centre de la peça. La banda superior del batent dret té els extrems acabats en tres espirals.

 

El pany és al batent dret i és format per una placa de ferro rectangular. El forrellat és sustentat per tres anelles. Cap d’aquests dos elements presenta ornamentació. Just sota el pany hi ha una maneta amb una anella de secció cilíndrica.

 

L’estat de conservació de les peces de ferro forjat que romanen a la porta és força bo. Tanmateix, per la disposició d’aquestes, cal suposar que manquen alguns elements.

 

És difícil donar una datació més o menys exacta, atès que es tracta d’un model que es repeteix sense gaires variacions en un període de temps força llarg en esglésies de caràcter rural, fora de l’àmbit d’influència dels corrents estilístics. Aquest tipus de decoració es troba en esglésies datades tant del segle XII com del XIII

https://www.ara.cat/comarquesgironines/lliurona-poble-que-aconseguit-reneixer_1_1813883.html


L’escola es desenvolupa en rulots. Costa d’entendre que amb la diversitat d’usos que té l’església, no reservessin un lloc per a fer escola, oi?




L'any 2013 l'Ajuntament d'Albanyà inicia un projecte per restaurar diferents parts d'aquesta església, amb l'objectiu que els veïns de Lliurona en puguin fer ús.

 

L'edifici, tot i que és propietat del bisbat, es troba desafectada i per tant no hi ha oficis religiosos.


Des de la seva desafecció el 2017, l'església s'ha convertit en un espai públic per la comunitat que ocupa els habitatges de l'entorn. Aquests han reconvertit la nau central en diversos espais, com una biblioteca, espai d'intercanvi de roba i un espai d'oci a la zona de l'altar. L'espai de la sagristia s'ha reconvertit en un bar, desdibuixant totalment l'espai.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17850


Bassegoda és un petit nucli de població muntanyenc de l'antic municipi fronterer del mateix nom, al qual pertanyia també Lliurona. Aquest en va ésser desagregat de la comarca de la Garrotxa per a ser agregat al municipi d'Albanyà.


 Per consegüent, va canviar de comarca administrativa a l'Alt Empordà, el que és una esmena de la divisió administrativa de la Generalitat (1936) que era més respectuosa amb la seva vinculació històrica, ja que Bassegoda i els altres petits nuclis que integren el seu terme tenen l'origen en el monestir benedictí de Sant Aniol d'Aguja.


La mal dita “ taula de diàleg” deixava clar que dissortadament a Catalunya no li calen els “ enemics exteriors”, oi?.