La Rosa Maria Asensi i Estruch , el Maties
Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) i l’
Enric Ventosa i Serra, escriuen de Santa Cecília de Beders, al municipi de Bellver de Cerdanya, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0710402.xml
Fotografia del Vicent Miralles Tortes
Edifici d’una sola nau, capçada per un absis semicircular orientat a
llevant. Sobre el mur de ponent hi ha una petita espadanya d’un sol ull.
L’església té el detall singular de tenir l’entrada a la façana nord, fruit de
refeccions tardanes.
L’aparell és de pedra calcària, trencada a cops, en peces allargades de
mides variades, posades en filades horitzontals de gruixos desiguals, que
palesen formes poc elaborades i austeres de l’arquitectura del segle XII.
L’absis té la façana llisa sense basament ni cornisa, amb una finestra de
doble esqueixada al mig, formada per un doble arc de mig punt amb dovelles de
pedra tosca, llargues i primes, brancals de la mateixa pedra i una llosa gran
per ampit. Tocant a la nau hi ha una finestreta rectangular, alta i prima,
oberta en una altra època. Actualment l’absis i la nau són separats per una
gruixuda paret, construïda en esdevenir l’absis la sagristia de l’església.
La major part de la nau és reconstruïda. De la primitiva edificació resta
la part més propera a l’absis, amb una finestra de doble esqueixada força
irregular al costat meridional, de tipus semblant a la de l’absis, amb un doble
arc de pedra tosca, bonyegut, i muntants igualment de tosca. És oberta
justament al punt de trobada de la paret primitiva amb la reconstruïda. Aquesta
façana té una deformació bastant marcada; es bomba cap endins a la part
inferior i s’obre després un altre cop. El frontispici mostra els senyals de
més d’una reparació.
La porta d’accés del costat nord es va obrir segurament quan es va
reconstruir l’església. És situada precisament a la part nova.
Una altra modificació important és la coberta, refeta amb estructura de
fusta i lloses de pissarra en lloc de la volta de canó original, de l’arrencada
de la qual es veuen indicis a prop de l’arc pre-absidal.
Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada. 2010
La visitava la “ parella romànica “ :
http://tribunaberguedana.blogspot.com/2014/08/santa-cecilia-de-beders-bellver-de.html
Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com del significat d’aquest topònim, la Covid.19
ha comportat – almenys en algunes biblioteques de la Diputación Provincial de
Barcelona – dificultats per a consultar
els diccionaris etimològics i el Onomasticon Cataloniae
De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria – sobretot a les
comarques pirinenques – molt abandonada per les administracions, tant la
catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets
ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles
persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en
aquestes comarques. Veniu a la Cerdanya, a la Vegueria “eternament IN PECTORE “ dels Pirineus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada