dimarts, 12 d’octubre del 2021

SANTA MAGDALENA DE CAMBRILS. VALLFOGONA DE RIPOLLÈS.

 

L’ Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934), el  Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955), i la  Maria Lluïsa Cases i Loscos, escriuen de Santa Magdalena de Cambrils, al terme de Vallfogona de Ripollès, a:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1046001.xml


Santa Magdalena de Cambrils pertany de sempre a la parròquia i demarcació de Vallfogona del Ripollès.


El seu origen, com el de tantes capelles, és un enigma. La seva situació, aïllada de tot centre de poblament, ha de respondre a una continuïtat de vells cultes o a la fundació capriciosa d’algun ignorat devot. La manca de vella documentació parroquial a Vallfogona i a Vidrà fa que la seva existència es pugui documentar només a partir de l’any 1546.

 

Als arxius parroquials hi ha referències del seu culte els segles XVI i XVII, consistents en llegats, misses i alguna processó, però el seu allunyament fa que sigui pràcticament ignorada per les visites pastorals.

 

L’edifici actual fou construït en dues etapes que no van pas més enllà del segle XIII; posteriorment li fou afegit un atri amb una gran porta.

 

Per bé que fa anys que no s’hi celebra, la capella està oberta al culte


L’edifici actual és compost d’una petita nau rectangular, amb un atri afegit a ponent. Tot i que s’ha dit que era romànica, ni el seu aparell ni les seves característiques corresponen a un edifici d’aquest estil. En tot cas, potser es tracta d’una obra rural, construïda molt avançat el segle XIII, sense que tingui cap característica que permeti d’adscriure-la a una filiació concreta.






Fotografies de Simonjoan


Mossèn, Josep Maria Viñolas Esteva, publica els Goigs d’aquesta esglesiola.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/04/goigs-santa-magdalena-vallfogona-de.html


De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria – sobretot a les comarques pirinenques – molt abandonada per les administracions, tant la catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en aquestes comarques. Veniu al Ripollès.