El Josep Maria Toffoli Carbonell, publica una fotografia de l’edifici que
havia donat aixopluc a l’estació del
tramvia a Tiana.
Llegia que l’edifici fou dissenyat inicialment per exercir com lloc d’aturada del tramvia, i per a la venda de
bitllets del mateix, essent emprat des del seu inici, l'any 1915, fins la seva
supressió, l'any 1955.
Actualment acull botigues.
Tiana ja tenia la seva carretera des
de l'any 1907, i el 1913 arribava l'electricitat a Tiana, cosa que va permetre
col·locar enllumenat elèctric als carrers de Tiana, i va substituir els vells
fanals de petroli que des de l'any 1882 il·luminaven tènuement els nostres
carrers.
Amb la carretera i l'electricitat a Tiana, el que era l'alcalde de Tiana,
Joan Garí Botey ( Tiana, 1873 – 1939) ,
va poder tirar endavant un ambiciós projecte per a Tiana, un tramvia que
enllacés Tiana amb l'estació de Montgat.
El tramvia va ser inaugurat el 1916 i Joan Garí va ser nomenat fill
predilecte de Tiana (únic fill predilecte en la història de Tiana).
El tramvia permetia desplaçar-se als obrers que acudien a les fàbriques de
Montgat i Badalona, i connectava Tiana amb l'estació i la platja de Montgat.
Per a aquest ambiciós projecte, Joan Garí va comptar amb la col·laboració de
diversos propietaris i veïns de Tiana que, si bé per una banda van veure
millorades les seves comunicacions, per una altra banda van veure
revaloritzades les seves propietats quan Tiana va millorar el seu enllaç amb
Montgat i Barcelona.
L'aparició del tramvia va suposar la desaparició immediata de la tartana lo
Peral, d’en Feliu Barbeta Rovira(Barcelona, 1860 - Tiana, 1916) , que durant molts anys havia realitzat la
mateixa funció.
https://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/20-tianencs-del-segle-xx/feliu-barbeta-i-rovira.html
Després de quasi quaranta anys de servei va desaparèixer definitivament el
tramvia, i va quedar en el record de tots els tianencs com a un fort símbol de
la vila.
La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic. Gn 41,14-36, Josep interpreta els somnis del faraó:
Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. D’ençà de l’any 2004mn l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar , retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric, els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada