La Montserrat Anguila Presas, publica una fotografia del Santuari de la
Marededéu de l’Om, al mig dels termes de Pelacalç i Montiró, al municipi de Ventalló - Pelacalç , a la
comarca de L’Empordà sobirà.
Patrimoni Gencat ens diu ; Església d'una sola nau, amb capçalera de planta rectangular, que substitueix l'absis romànic original. De fet, l'estructura romànica ha experimentat considerables modificacions al llarg del temps i, actualment només es conserva el parament original als murs nord i sud, tant a l'interior com a l'exterior del temple. La nau està coberta amb una volta apuntada emblanquinada, mentre que la resta del parament manté la pedra vista, amb grans arcades de mig punt adovellades, obertes als murs laterals. Algunes presenten impostes decorades. L'altar es troba molt avançat respecte de la longitud de la nau i, darrere seu, hi ha l'emmarcament decoratiu del cambril on es troba la imatge de la Mare de Déu.
Jacob Casquete Rodríguez. 2009. Vista de
l'altar major del santuari.
Està format per tres columnes per banda
amb el basament quadrat i els capitells decorats a l'estil corinti. Sostenen un
entaulament motllurat coronat per un arc de mig punt al centre. Als costats de
l'altar hi ha les dues escales que donen accés al cambril. Aquest espai està
cobert amb una volta per aresta sostinguda per pilastres decorades amb
capitells vegetals. Sota el cambril hi ha la sagristia. La façana principal
conserva la portalada romànica, tot i que probablement ha estat reconstruïda.
És d'obertura rectangular amb la llinda plana i presenta un arc de mig punt
adovellat a la part superior, resseguit per una arquivolta decorada. Està
sostingut per dues columnes amb capitells decorats amb motius vegetals, a
manera de brancals de la porta. El conjunt està rematat amb una cornisa
triangular motllurada. Damunt la porta hi ha un rosetó en substitució de la
genuïna finestra romànica de doble biaix. La façana està coronada per un
campanar de cadireta amb dos arcs de mig punt, de recent construcció.
L'aparell romànic conservat està format per petits carreus i carreuons
desbastats, disposats formant filades regulars. L'obra posterior està bastida
amb pedra desbastada a imitació del parament original. La zona absidal està
arrebossada i pintada.
https://www.catalunyareligio.cat/ca/santa-maria-om-aplec-fer-parlar-muts
Molt recomanable la lectura de :
EL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE L'OM PATRONA DE L'EMPORDA I ADVOCADA DEL
BELL PARLAR
Autor : JAIME CAUSSA SUNYER
https://cabanesemporda.com/tag/muda-de-cabanes/
L'any 1605 es beneí una nova talla, destruïda el 1863 per un incendi. El
1866, Josep Algans de Peralada en va fer una de nova, que desaparegué l'any
1936.
L'any 1953 s'instal·là una nova
imatge.
https://www.ddgi.cat/revistadegirona/recursos/2006/0238_046.pdf
Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"
La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya). El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la "qualificació" que els atorgaven com a boti de Guerra.
S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).
El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana
No ajudava la fragmentació competencial ni la responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).
Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.
Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!. , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga - davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA - assola el país i ha provocat ja 16 victimes i un desaparegut.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada