Patrimoni Gencat en diu ; L'església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets de Gràcia, va ser construïda entre el 1658 i el 1687 i projectada per fra Josep de la Concepció (Valls, 1626 – Nules, 12 de febrer de 1690), . Actualment, és l'únic edifici conservat de l'antic convent dels carmelites descalços de Santa Maria de Gràcia.
Aquest temple es localitza a la plaça de Lesseps del districte de Gràcia, a
la ciutat de Barcelona. La seva disposició actual a sobre d'una mena de
basament -conseqüència de la reforma urbanística de la zona- fa d'aquest
edifici un dels més emblemàtics i representatius de la zona.
L'església dels Josepets es configura com un temple de nau única, amb volta
de canó amb llunetes, nàrtex sota el cor i cúpula al transsepte. Entre els
contraforts hi ha situades les capelles laterals, intercomunicades entre elles
i cobertes amb cúpules dotades de lluerna.
Pel que fa a la façana, la seva composició formal i estilística s'emmarca
dins de les directrius estilístiques de l'ordre dels carmelites així com del
període històric en què va ser projectada. Aquest frontis principal està obert
a la Plaça Lesseps i sobre elevat respecte de la cota de circulació gràcies a
un gran basament esglaonat; disposa d'una composició tripartida emmarcada per
contraforts i amb frontó triangular central.
Tot i les reformes realitzades a l'edifici, la planta baixa de la façana
disposa actualment de cinc portes de dissemblant mida. Les de major alçària es
disposen als trams laterals i al tram central, tot quedant aquesta darrera
emmarcada per les dues obertures més petites. Es pot observar com les portes
laterals que veiem avui dia no es corresponen amb les obertures del projecte
arquitectònic original sinó que, aquestes són obra d'una reforma posterior.
Sobre de la portalada central es disposen dos escuts que flanquegen la
fornícula central on es disposa una escultura feta en pedra. A la clau de l'arc
de la portalada d'entrada al temple se situa un rellotge solar. A sobre de la
dita fornícula i delimitada per una cornisa de pedra, s'obre una finestra que
com les rosasses medievals, dona il·luminació a la nau del temple.
Actualment, el parament de la façana es troba revestit per una capa
d'arrebossat pictòric de color ocre clar que imita carreus ben escurats, de tal
forma que només es conserva vist la pedra emprada en les obertures, els
contraforts i els cornisaments.
https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02grac.htm
https://beteve.cat/va-passar-aqui/esglesia-dels-josepets/
https://www.travesseradedalt.barcelona/llocs-emblematics/esglesia-els-josepets/
https://totbarcelona.blogspot.com/2010/09/antes-y-despues-iglesia-dels-josepets.html
https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/01/goigs-la-mare-de-deu-de-gracia-en.html
En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el
govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , aquest antic temple, que havia estat església
d’un convent de Carmelites, anomenats popularment “els Josepets”, fou cremat.
La volta de la nau central s’esfondrà, però quedaren dempeus les parets
mestres.
Les voltes i cobertes de la cúpula central i dels tres trams curts del creuer
van romandre al seu lloc, tot i que greument deteriorats. La sagristia, la
capella del Santíssim, i la casa rectoral, que formant un conjunt amb el temple
tenien estructures independents, foren totalment destruïts.
De l’arxiu parroquial només es
pogueren salvar alguns llibres sagramentals, tot i que a causa de la humitat
del lloc en què foren amagats, són poc utilitzables pel seu mal estat de
conservació.
El vendaval de la persecució s'enduia la vida de Mn. Josep Vich, ecònom, que fou afusellat.
Amb la victòria del sediciosos , inicià la reconstrucció del temple
Mn. Enric Sacasas, i la continuà Mn. Lluís Sitjà que dirigí la parròquia com a
rector.
Fins el 1957 dirigí les obres l’arquitecte Joaquim Porqueras Banyeres ( Lleida,
11.12.1893 + · Barcelona - 21.05.1978 ) ,
i després Jordi Figueras Anmella, del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l'email castellardiari@gmail.com .
El 1940 es restaurà el culte en aquesta església, cessant la utilització
d’un magatzem com a església provisional.
El 1942 s’inauguraren la capella de Montserrat, la sagristia i el
baptisteri.
Des de 1945 a 1956 es reconstruïren set altars.
El 1958 s’habilità un antic
cementiri dels frares carmelites com a cripta-capella amb capacitat per unes
cent cinquanta persones i amb porta directa al carrer.
L’any 1995 fou reconstruïda la façana amb una subvenció de l’Ajuntament de
Barcelona a través de l’Institut del Paisatge Urbà i la Delegació Diocesana del
Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat de Barcelona.
Que la Marededéu, Sant Josep i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada