diumenge, 15 d’octubre del 2023

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CERVIÀ DE LES GARRIGUES, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL

 

Llegia que la construcció de l'edifici  de l’església parroquial de Cervià de les Garrigues, advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, va ser dur-se a terme en tres etapes: de la primera no n'hi ha notícia documentals directes però se sap que el mestre d'obres Ramon Salat i els seus fills, Ramon i Magí, naturals de la Segarra, que van estar treballant en el bastiment de l'església parroquial de l'Albi, alçada entre 1744 i 1751, van estar treballant en l'església parroquial de Cervià. Se sap que es bastí al lloc on hi havia hagut una petita església d'estil romànic de transició al gòtic, sota l'advocació de Santa Maria i Sant Miquel; la segona fase consta que fou a partir de 1766 i conclou cap al 1812, amb les tropes franceses al poble; la tercera fase, sufragada amb aportacions ciutadanes en espècie (blat, oli i vi) es reinicia al 1833 amb l'aixecament del campanar, datat el 1835 (beneit però al 1837). Les obres es perllonguen fins al 1842 i s'encarregaren a Francesc Orobitg i el seu fill Antoni, mestres picapedrers vinguts de Cervera. Parent seu o no, també hi intervé Francesc Jové Orobitg (1815-87), de Cervera, que s'acabarà establint al poble. Els altars del segle XIX foren cremats, “ danys col·laterals “ de  l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el Govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, que provocaria un enfrontament bèl·lic  que els sediciosos guanyadors, qualificaren de “guerra civil” , i l’església catòlica apostòlica i romana de “ Cruzada “.

Patrimoni Gencat el descriu com un temple robust, de planta de creu llatina amb un transsepte poc pronunciat.

 


Fotografia Josep Lluis Martínez

La façana és sòbria per bé que íntegrament carreuada a diferència de la resta de l'edifici que, tret de les cantonades és en pedra irregular. De la façana en destaquen la portalada i el campanar. La portalada, d'estil neoclàssic, és emmarcada per dues pilastres que sostenen un entaulament a sobre el qual reposa un frontó tot adentellat per sota les cornises. La porta pròpiament dita és d'arc de mig punt i s'hi accedeix per una petita escalinata. Al damunt del frontó hi ha un petit rosetó. El conjunt de la portalada és flanquejat per sengles portals cecs amb arcs de mig punt que donen relleu al conjunt. El coronament de la façana de l'església és format per una cornisa mixtilínia. A la dreta de la façana s'alça el campanar, de planta hexagonal, amb tres cossos de vuit costats i coronament punxegut. Es tracta d'un conjunt esvelt que tendeix a la verticalitat.

 


L'interior és una àmplia nau coberta de volta de canó amb tres capelles a cada lateral, el transsepte i l'absis. La nau, les pilastres i els arcs de mig punt que distribueixen l'espai interior i l'absis són decorats amb sanefes i elements vegetals i geomètrics. Distribuïts per a totes les façanes laterals i posteriors, s'obren òculs de diferents mides. En absència de cimbori, la volta central és decorada amb pintures representant el tetramorf. L'absis és semicircular i lleugerament desplaçat a esquerra, presidit per l'altar major. Està tot cobert amb volta de canó i els elements suportants són grans pilars.

A l'interior es conserva la talla de fusta de la Mare de Déu de les Besses,beneïda el 2013. És una talla del segle XVI amb Maria que sosté besses de blat en una mà i a l'altra sosté a Crist amb actitud gens possessiva. L'Infant porta el volum de la Paraula i beneeix amb els dits creuats a la manera litúrgica grega. Maria, amb ulls grans i profunds, amb una mirada que ve dins, de pura contemplació.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/06/goigs-la-mare-de-deu-de-les-besses.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/05/goigs-sant-miquel-patro-de-cervia-de.html

Quan al topònim: https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=14118

https://www.arquebisbattarragona.cat/2022/03/25/es-repara-la-teulada-de-lesglesia-de-sant-miquel-arcangel-a-cervia-de-les-garrigues/

Que  la Marededéu, l'Arcàngel Sant Miquel    i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   armenis, kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia.