dissabte, 23 de maig del 2009

La Raquel, el Toni, Sant Pere , Sant Fost, Sant Cebrià , i l’amor.

Dissabte 23-05.-09; arribàvem puntualment a l’esplanada de Sant Pere de Reixac, anàvem de vint-i-un botó, la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, a les 13,00 hores la Raquel i el Toni passarien a formar part del col·lectiu de casats/des. Ens retrobaríem amb l’Anna i el Sergi, amb qui compartiríem banc a l’església i taula a l’hora de dinar.




Sant Pere de Reixac està situat al costat esquerre del riu Besòs, al vessant oest de la Conreria, a 191 m d’altitud, que li permeten gaudir d’una àmplia panoràmica sobre les terres del Vallès. S’hi arriba per una pista que neix al Km 7 de la carretera que uneix Montcada amb Badalona o des del Km. 8’9 de la carretera que va de Sant Adrià a La Roca.





Les pedres mil·lenàries que farien d’esplèndid marc de la cerimònia de matrimoni, guardaran perpetua memòria del compromís de la Raquel i el Toni.



El sol de migdia, mentre ens esperàvem per retratar-nos amb la nova parella, posava en evidència que tots plegats ens guarnim amb excés per aquestes ocasions.


Deixàvem el pujol de Sant Pere, amb la convicció que com la llum solar que fa funcionar el rellotge, la vida d’aquest bons amics nostres serà beneïda per Déu.


El banquet tindria lloc al Restaurant El Celler de Can Torrents; l'any 1873 la família Torrens va aixecar aquesta casa al costat de l'antiga església de Sant Fost, totalment destruïda el juliol de 1936 i avui en ruïnes. Aquesta nissaga santfostenca procedeix de Can Torrens Vell de Cabanyes, casa pairal i bressol de la família Torrens.




L’àpat nupcial, que en successives localitzacions es perllongaria fins quasi les 19,00 hores, con sembla manar una costum irracional, s’ha de qualificar de pantagruèlic.




Vindrien els regals; a les mares ;als que properament faran també aquest mateix pas, i finalment als convidats, abans d’iniciar el tradicional ball.



Passaven llargament les 20,30 quan ens acomiadàvem dels nuvis, amb la voluntat de retrobar-nos a la seva tornada del viatge de noces.


No podia – la cabra tira al monte - deixar Sant Fost sense recollir imatges de les runes de l’antiga església, i de la propera romànica de Sant Cebrià de Cabanyes, on intueixo – una vegada més- la ma “negra” del Servei de Transformació de Monuments de la Diputació de Barcelona.




Sant Pere, Sant Fost i Sant Cebrià, vetllaran amatents per la felicitat d’aquesta nova parella, dels seus familiars i amics.

Amén !

© Antonio Mora Vergés