TERCERA TROBADA COUNTRY A PREMIA DE MAR

Ens havien recollit a Castellar del Vallès a les 9,15, anàvem en un autocar de vint-i-cinc places, juntament amb el grup de Terrassa.

A la Plaça de la Sardana, pocs minuts desprès de les 10,15 coincidiríem amb els grups que venien de llocs tant diversos com :

ANDORRA
ARGENTONA
BARCELONA/ST.ANDREU/ENTENÇA
CALELLA
CASSA DE LA SELVA
CASTELLAR DEL VALLÈS
CORBERA
IGUALADA
LA PALMA DE CERVELLÒ
MATARO
MORA D'EBRE
PINEDA
PREMIA
RUBI
SABADELL
SANT POL
TARADELL
TERRASSA
TORTOSA
VILANOVA DEL CAMI
VILASSAR

Possiblement em deixo alguna població, - no Igualada – i prego des d’ara disculpes; la ballada que es perllongaria fins les 14,30, i segons les dades dels organitzadors, estaria per damunt de 1.000 el nombre de persones que assistirien a la convocatòria d’aquesta tercera trobada.

Algunes dades d’aquesta població :

La població costanera de l'actual Premià de Dalt, el Premià de Baix com es deia aleshores, creixia ràpidament: així, a finals del segle XVIII , l’any 1798 es començava a construir , i es va acabar l’any 1820, el temple que acolliria l’any 1.841 la parròquia de Sant Cristòfol, després que l’any 1836 Premià de Mar es segregués de Premià de Dalt.

L’edifici és d’estil barroc i és format per una planta de creu llatina i campanar de torre de planta octogonal. De l’espai interior en destaquen les tres naus i, a l’altar major situat al centre del creuer, un baldaquí amb columnes salomòniques aprofitades d’una església de Castella. Just sobre el creuer un cimbori i una cúpula esfèrica o llanterna són els encarregats de permetre l’entrada de la llum a l’interior del temple.

Façana ; Imatge de l’any 1.912. Fons Salvany

En cridava particularment l’atenció una imatge del Crist de la Pregunta; el crucificat amb el cap aixecat posa la seva mirada a l’infinit. Segons la tradició és el moment en que diu “ Déu meu, Déu meu, perquè m`has abandonat ! “

Ens acomiadàvem dels amics de Premià, felicitant-los per la seva bona tasca, en la organització – perfecta – d’aquesta tercera trobada country.

© Antonio Mora Vergés