divendres, 1 de maig de 2009

Santa Coloma de Marata. Terme de les Franqueses del Vallès. Territori alterat













El Vallès Oriental, i molt particularment els diversos pobles que conformem avui el Municipi de les Franqueses del Vallès, conserven encara mostres magnifiques del romànic.

El lloc, tot i l’etiqueta de territori alterat, - en contraposició a territori serè – mereix una visita.

Unes dades mínimes quan al lloc i la seva història :

El municipi de les Franqueses del Vallès, de 29,45 km² d’extensió, és emplaçat a la vall de la riera de Corró, també anomenada riera de Carbonell, que neix al vessant meridional de Roca-sentella (en terme de Cànoves) i desguassa al Congost dins el municipi de les Franqueses, prop del poble de Corró d'Avall. El terme comprèn també una part de la vall del Congost.

Bastant planer i molt extensament conreat, el municipi és format pels pobles i parròquies de Corró d'Amunt, Corró d'Avall, on hi ha la casa del comú, Marata i Llerona; hi ha també la caseria de Can Dorca (la del Lledoner fou incorporada a Granollers el 1922), la capella del Pla i la masia i església de Santa Digna, com també diverses urbanitzacions recents de segona residència.

Teniu accés pel ferrocarril (de la línia de Barcelona a Puigcerdà), hi ha dues parades l’estació de les Franqueses, i un baixador a Llerona. També per la carretera nacional de Granollers a Vic. Altrament hi ha diverses carreteres locals que enllacen els pobles del municipi i els comuniquen amb els termes veïns.

L’església parroquial de Marata, dedicada a santa Coloma, és romànica, segle XI , ha estat però modificada posteriorment; consta de tres naus, de les quals les laterals foren afegides més endavant a la fàbrica primitiva. L'absis és semicircular amb tres finestres, decorat exteriorment per bandes i arcuacions llombardes. El cos del campanar s’aixeca sobre la façana de ponent de l’edifici. El 1975, en fer unes obres al paviment, es descobriren deu sitges obertes al subsòl de l’església; hom creu que devien servir per a guardar-hi blat i que són anteriors a la fàbrica de l’església. Es conserva una imatge de la Mare de Déu del Roser del segle XVII.



El temple ha estat objecte de reformes, com s’aprecia en la façana posterior on s’observen fins a quatre sostres.

Cap comentari: