La parròquia de Sant Andreu de Samalús se cita per primera vegada l'any 1060, formant part d'un feu que el bisbe de Barcelona, Guislabert (1034-1062), cedí a Guilia i als seus fills. En el cens més antic que es coneix el de l'any 1380, fet durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, Samalús tenia 8 focs; en el fogatjament del 1553, en tenia 21; en el del 1791, després de la Guerra de Successió, 51 focs que estatjaven 295 persones; i l'any 1836, en desaparèixer els pobles de poc veïnat, quan Samalús s'uní amb Cànoves per a formar un sol municipi, tenia 64 focs i 304 habitants.
Se suposa que l'església romànica de Sant Andreu fou construïda a la segona meitat del segle XI, possiblement sobre les restes d'una esglesiola primitiva. Llavors era un temple romànic d'una sola nau, posteriorment modificada en construir-se les capelles laterals i aixecar el tercer cos del campanar. Els joiells d'aquest temple romànic, restaurat fa alguns anys per a desembarassar-lo dels afegitons que l'empastifaven, són l'absis i el campanar. Exteriorment, l'absis està format per set plafons amb dues arcuacions llombardes a cadascun - són arquets de mig punt, iguals i continguts - i separats per lesenes, amb tres finestres romàniques. Damunt de cada plafó, com si l'edifici s'hagués volgut aixecar per a convertir-lo en una església castellera, hi ha una finestreta espitllarada.
Del campanar primitiu es conserva la part baixa, el primer cos, rematat amb tres arcuacions llombardes a cada cara i amb una finestra central. El segon cos del campanar també és romànic. I el tercer cos, més modern, possiblement del segle XVI, té un finestral amb un arc de mig punt a cada costat per a les campanes, i està acabat amb merlets i gàrgoles per escopir la pluja que cau al terradet.
Pere Comas
Cardedeu, 27 de maig de 1990
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada