dimarts, 2 de febrer del 2010

SANT MIQUEL D'OLÓ. Casa i ermita. L’abandó infinit.

Situada al costat del camí ral que comunica encara, Santa Maria d’Oló amb l’Estany; la contemplació de les runes – magnifiques – d’aquesta propietat, no deixa indiferent a ningú.





Quan a la capella d'estil rural, en quin interior la vegetació per un costat, i els brètols per l’altre, han aconseguit ensorrar la teulada, i embrutar les parets; el temple extremadament senzill, és d'una sola nau rectangular i absis semicircular llis, amb una finestra d'esqueixada doble. En el mur frontal hi ha una altra finestra que dóna llum a la nau. Algunes fonts situen la data en que fou erigida al segle XII i la darrera reforma important al segle XVII. La guerra 1936-1939 fou particularment virulenta amb aquesta ermita, que des d’aleshores resta abandonada, i a dia d’avui presenta no tant sols molt mal estat, sinó clarament un risc cert per als qui la visiten.


La casa, que fou sens dubte una de les “ fortes” de la contrada; ens ho confirmava un molt peculiar escut que ens cridava l’atenció ,


i que un cop desxifrat pel Manuel Navas Ortiz, foren les inicials possiblement d’un dels hereus que va fer créixer i consolidar la masia. Dissortadament l’edifici amb trets senyorials , no ha pogut resistir l’assetjament regular i constant de vàndals i brètols, quin accés, la proximitat al camí ral transitable amb vehicles a motor, ha facilitat de forma extraordinària.

Visitàvem la casa, el Feliu Añaños i Masllovet, el Tomàs irigaray Lopez, l’Antoni Ibáñez Olivares, el Santiago Moya Romero, i l’Antonio Mora Vergés, accedint-hi a peu des del punt on coincideixen el camí ral que ve de l’Estany , i la carretera que des de Santa Maria d’0ló, us portaria fins a Sant Joan d’Oló; malgrat l’absència d’indicacions, no és possible perdre’s si com nosaltres no deixeu el camí fins que es veu la Masia de Sant Miquel.

Estem força avesats – per desgràcia del país - a veure els resultats de l’abandó sistemàtic del patrimoni històric i cultural. Us advertim però – com algunes pel•lícules – que la contemplació del runam de Sant Miquel, casa i ermita, ferirà la vostra sensibilitat.

En tot cas, no deixeu d’anar-hi, i sumar-vos al nostre clam per la recuperació – també - d’aquest romànic proper.

© Antonio Mora Vergés

4 comentaris:

Carles ha dit...

Felicitats pel teu blog, hi fas molt bona feina, l'actualitzes tant sobint que el visito practicament cada dia, però, com és que el format es en castellà? fa mal d'ulls, al menys a mi m'ho sembla.
Una salutació.
Carles Oliver.

Carles ha dit...

Hola Antonio,
T'he enviat el procediment per correu electronic.
Salut.
Carles Oliver.

Carles ha dit...

Hola antonio,

pel que veig el correu ve retornat, ves a aquesta adreça i t'he deixat penjades les fotos pas a pas per fer el canvi al català.

http://picasaweb.google.es/dena.olga/CatalaAlBloc?authkey=Gv1sRgCNitmabyzaL_nwE#

Salut
Carles Oliver.

Carles ha dit...

Això és una altre cosa, ja puc llençar el coliri.
Espero haver-te pogut ajudar.
Fins una altre ocasió.

Carles Oliver.