D’aquest indret se’n ha escrit força :
http://www.castellsmedievals.com/bergueda/143-saldes/134-castell-de-saldes
http://percaminsdelbages.blogspot.com/2011/07/castell-de-saldes.html
Està clar que fou reconquerit als sarrains, que possiblement tenien en aquest indret únicament una torre de guaita.
Les restes no permeten suposar la presència d’un nombre important de persones, i fins i tot ens costa d’acceptar que els castlans tinguessin aquí dalt la seva residència.
Les exigües mides de l’esglesiola dedicada a Santa Maria – advocació habitual en els ‘castells’ reconquerits als seguidors de Mahoma -, vindrien a confirmar la nostra hipòtesi.
En aquestes terres del Berguedà Sobirà sovintegen els ‘castells’, de la major part d’ells però, únicament en resta el nom, i llevat dels que tenien – com en el cas de Gósol, i possiblement de Gisclareny - un poble al seu redós, els testimonis històrics, son poca cosa més que una línia per cada un del segles que han transcorregut fins als nostres dies.
Cal considerar en tot cas , que la denominació ‘castell’ atribuïda en general als llocs que pertanyent al ‘ poder', s’ha d'entendre a la llum del coneixement que tenim, de la misèria extrema en que es desenvolupava la vida en aquestes contrades fins ben entrat en segle XX.
Al Shi-Chan, el petit japonès que podria ser un germà petit, o un nebot trapella , no li agrada el pebrot, a mi no m’agraden ‘els nobles’; en el meu cas l’explicació és simple, crec fermament en la igualtat de tots els esser humans.
Ah!, els salzes que possiblement estant en l’origen del topònim, son hores d’ara un arbre exòtic en aquesta contrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada