El Castell de Llordà és un del millors exemples d’arquitectura residencial de l’època medieval conservats a Catalunya , aquest espai fortificat del segle XI està situat en un turó acinglerat al nord del poble de Llordà,
L’any 1033 Arnau Mir de Tost i la seva dona Arsenda van comprar aquesta fortificació (aleshores només una torre) per 200 sous al comte Ermengou II d’Urgell per convertir-lo en la basa de les seves operacions militar al Monsec i com residència familiar.
La seva ubicació , enlairat sobre uns espadats, el feia idoni per defensar el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel port de Comiols, i a l’Alt Urgell pel port de Bóixols.
Es distingeixen clarament dos recintes; l’inferior on trobem l’església i la canònica, i restes del que devia haver estat l’antic poblem i el superior que constitueix el veritable castell, on es localitza el Castell Palau ; l’edifici noble està en el punt més elevat , destaca especialment un gran pati d’armes, el recinte murallat, i una gran torre quadrada , adossada a una sala amb espitlleres.
La planta baixa del palau està formada per una gran sala coberta amb volta de canó i il•luminada per espitlleres i s’hi accedeix per una porta d’arc de mig punt.
L’estança del primer pis compta amb dues rengleres superposades de finestres, geminades les inferiors, i amb arc de mig punt les superiors.
Al recinte palatí s’ hi accedeix per un estret passadís resguard per un mur, arran mateix del precipici , aquesta area podia ser aïllada retirant l’ escala de fusta per evitar l’entrada.
L’habitació del senyors tenia una latrina i aprofitava la escalfor provinent de la cuina per donar calor a l’ambient.
Les restes conservades de l’església de Sant Sadurní es limiten al mur de separació, a la nau menys derruïda s’aprecia la utilització de pilars cruciformes, estava coberta amb volta de canó, reforçada amb arcs torals , i capçada en tres absis, es conserva el robust campanar de torre, ornamentat amb bandes i arcuacions llombardes, que fou construït posteriorment i que exercia alhora en les funcions defensives de guàrdia i bada.
S’esmenta Sant Sadurní en una acta de consagració datada l’any 1040 i localitzada en l’arxiu d’Àger, el document però que ha pervingut és de l’any 1085, quan Bernat Guillem, bisbe d’Urgell, consagra l’església en presència dels senyors del castell.
Al costat sud, hi ha algunes restes pertanyents a una canònica agustiniana de la segona meitat del segle XI, que serpa transferida primer a Santa Maria de Covet , i esdevindrà finalment un priorat depenen de Sant Pere d’Àger.
El castell de Llordà fou declarat monument històric artístic l’any 1980, està en fase de restauració des de 1997 fins l’actualitat.
Assolia la categoria de record memorable, l’assistència al concert de Música Medieval ; la Capilla Antigua de Chinchilla , feia una actuació extraordinària , amb un repertori basat en gran part en “El Llibre Vermell de Montserrat”. La natura s’afegia a la festa, i des de l’exterior la tempesta amb un retruny continuo de trons i el bufar del vent quan xocava contra les finestres de la sala noble, ressonava com un fons musical . Inoblidable!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada