Ens expliquen que passat Sant Julià de Lòria hi ha una cruïlla que porta a Os de Civis, i seguint la ruta tot pujant a l’esquerra, passat Bixessarri hi ha un trencall que porta a Canòlich. La carretera és asfaltada i com la majoria de les rutes de muntanya recargolada una i altra vegada. Pels rètols vam saber que es tracta de la collada de la Gallina i té un desnivell del 9,4%.
La Verge segons la tradició va ser trobada l’any 1223 per un pastor que conduït per un colom blanc el portà fins una petita balma, on ara s’aixeca el santuari. La Verge de Canòlich, com moltes altres dels Pirineus, és una imatge trobada, la llegenda explica que utilitzant recursos sobrenaturals, indicà als habitants del país on volia que fos bastida l’ermita on havia de ser venerada. Segons la tradició, havia estat amagada i va ser trobada el dia 14 de juliol de 1223.
L’etimologia de la paraula Canòlic sembla ser d’origen romànic (canonhic) i té com significat “Pareu aquí” .
Aquesta Mare de Déu va ser coronada pel Vaticà l’any 1999.
L’any abans es va celebrar el 775è aniversari de la trobada de la Verge.
Pel que fa a la devoció popular, és la segona Verge en importància del Principat d’Andorra, després de Nostra Senyora de Meritxell, que n’és alhora Excelsa patrona.
Pel que fa a l’església que l’aixopluga, la documentació ens diu que va ser construïda sobre una església romànica. Avui no hi ha cap resta visible de la primera construcció. L’església actual va restaurada entre els anys 1973 al 1979. Es tracta d’un edifici de factura moderna que exteriorment consta d’una nau rectangular i campanar d’espadanya. A l’interior presenta volta de canó i un arc triomfal amb un retaule barroc dedicat a Santa Maria.
Al seu voltant hi ha taules i barbacoes, que conformen un parc d’esbarjo amb una panoràmica impressionant.
El darrer dissabte de maig es celebra l’aplec en honor d’aquesta Mare de Déu. Després de dita la missa, es canten els goigs, es beneeix el terme i es reparteix pa beneit per a tothom.
La talla policromada es venera a l’església parroquial de Sant Julià de Loira.
Pertany al Bisbat d’Urgell; el seu titular Monsenyor Joan-Enric Vives i Sicília, és també des del 10 de juliol del 2003, en que dugué a terme el Jurament Constitucional a la Casa de la Vall, a Andorra la Vella , nou Copríncep d'Andorra.
El 19 de març del 2010, el Papa Benet XVI li concedeix el títol i dignitat de Arquebisbe "ad personam"; títol i dignitat d'Arquebisbe concedit "a títol personal" l'equipara als altres Arquebisbes de l'Església Catòlica, que estan al front de les Diòcesis que són Arquebisbats, tant metropolitans com no, és a dir tant si tenen Diòcesis sufragànies com si no. De tota manera, el Bisbat d'Urgell continua essent un Bisbat ò Diòcesi, sense esdevenir Arquebisbat o Arxidiòcesi. I continua essent sufragani de l'Arquebisbat metropolità de Tarragona.
Sou pregats de fer-nos arribar els Goigs a llaor de Nostra Senyora de Canòlich a coneixercatalunya@gmail.com, i els afegirem a la crònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada