El lloc de Montclar està format per un petit nombre de cases que conformen una plaça, en una de les cantonades hi ha el cementiri, l’església i l’edifici de la Rectoria.
Sant Martí apareix documentada a l’any 1117, en que és esmentada com parròquia, depenen eclesiàsticament de la jurisdicció del Bisbat d’Urgell; hom pensa que n’era sufragània aleshores l’església de la Santa Creu, situada a l’altre costat del barranc.
L’any 1193 Bernat de Talamanca i els seus familiars juntament amb Ermessenda de Sala i els seus sol•licitaren a l’orde militar del temple, la guàrdia i custòdia de les parròquies de Santa Maria de Merlès i de Sant Martí de Montclar, parròquies properes als dominis del templers al Berguedà, centrats a la comanda del castell i església de Puig-reig.
L’església de Sant Martí va veure confirmada la seva categoria com a parròquia en la visita al deganat del Berguedà, de l’any 1312.
Consta d’una nau de mides no gaire grosses, rematada al costat de llevant per un absis esvelt i força gros.
L’absis forma una massa molt voluminosa i sorprèn el despullament dels seus murs, completament llisos i mancats d’ornamentació. Al seu centre i donant a llevant hi ha una finestra molt senzilla de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt. És l’únic element que trenca la monòtona uniformitat 40 del mur. Aquest mur absidal fou sobreaixecat en època posterior fins atènyer el nivell de la teulada de la nau.
Al mur de migjorn hi ha oberta la porta d’entrada.
Al costat de ponent el mur, molt gruixut, és rematat per un campanar d’espadanya amb dues àmplies obertures. Posteriorment el campanar fou transformat en una torre coberta amb una teulada de quatre vessants que exercí possiblement la doble funció de guaita i bada, i eventualment la de comunidor.
També al mur de ponent hi ha oberta una finestra molt semblant a la de l’absis, bé que més grossa.
L’aparell de l’edifici ha esta fet amb uns blocs de pedra grossos, quadrats, polits i disposats a trencajunt. És ben ordenat, tot i que presenta un aspecte força auster.
Segueix l’estructura romànica, bé que al segle XVII li fou transformat el creuer i la porta d’entrada del costat de migjorn.
L’església de Sant Martí de Montclar , un edifici del segle XII originàriament, va ser restaurat no fa gaires anys pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. El ‘preciosisme’ és una de les característiques de les ‘ falses romàniques’ que des de la seva posició al capdavant del Servei de Conservació de Monuments, va generalitzar l’arquitecte Camil Pallàs Arissa :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/les-falses-romaniques-del-camil-pallas.html
Alguna dada essencial en relació al titular de la parròquia :
Sant Martí era molt venerat per les tropes franques que van participar en l’anomenada reconquesta del territori català a les forces musulmanes; el sant soldat gal•lès fou un dels tingué major devoció durant l’època carolíngia. Els exèrcits francs solien erigir una capelleta a san Martí per tots els cims que conquerien, en agraïment al sant per l’ajut que els enviava des del cel, a la mercè del qual atribuïen llurs victòries. Aquest costum explica la gran devoció de què era objecte sant Martí per tota la Catalunya vella i que fos el sant que havia comptat amb més nombre d’ermites dedicades, com també que fos el patró d’un major nombre de poblacions.
Us deixo un enllaç d’obligada visió :
http://www.montclar.cat/recursos-compartits/arxius/miscelania-de-montclar/3.1%20Nucli%20urba.pdf
Que Sant Martí i Sant Antoni de la Sitja, elevi a l’Altíssim la pregaria dels , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada