En aquell temps tothom manifestava estar convençut que l’església intervenia en els afers mundans per minorar, ,limitar i/o impedir els abusos dels poderosos. Aquesta era la norma, i les excepcions – doloroses sempre – eren les conductes dels qui feien costat des de l’església als qui tenien qualsevol mena de poder.
El feixisme ho va pervertir tot, i fins els eclesiàstics que se’n van desmarcar públicament – que van ser nombrosos, sobretot a Catalunya i altres les zones de tradició democràtica – van quedar engolits per la màquina del Régimen.
Pensava en tot això mentre caminava amb el Miquel Pujol Mur pels carrers de Berga, on son molt visibles – encara – els vestigis d’aquella importància històrica, que com l’aigua entre els dits – o entre les tecles de l’ordinador, en encertada metàfora de l’Antoni Ibáñez Olivares – els temps s’emporta per a tornar.
Em complaïa en retratar capelles a les façanes d’algunes cases :
I, m’admirava alhora de la magnificència d’algun edifici religiós,
I de l’extrema senzillesa d’algun altre.
L’antiga porta de la Magdalena, la darrera que resta dempeus a la Ciutat, possiblement dita originàriament de França reforçava – si cal – aquella tesis del primer paràgraf.
Recordava una afirmació feta anys enrere des de l’església; Catalunya , serà cristiana o no serà !!.
Em dol reconèixer-ho, però dissortadament no serà !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada