L’ESCUT DEL BISBE JOSEP TORRAS I BAGES A L’ESGLESIA NOVA DE SANT VALENTI DE CABANYES

Em preguntava la raó – més enllà del fet obvi que el Prelat havia nascut a Cabanyes – de que lluïs a la façana el seu escut d’armes. La seva diòcesis va ser sempre la de Vic , i era per tant un xic paradoxal que en un temple de la Tarraconense es posessin a la façana d’una església parroquial les seves ‘armes’.

Trobava la resposta – sempre n’hi ha per a quasi tot - en l’excel•lent treball de l’ ANNA CASTELLANO I TRESSERRA , i del JOAN SALVADÓ I MONTURIOL ‘LA DOCUMENTACIÓ HISTORICA SOBRE L'ESGLÉSIA DE SANT VALENTI DE LES CABANYES’
http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/59355/91872

La nova església parroquia1, per iniciativa del bisbe de Vic, Torras i Bages, es va erigir al costat del mas Goma, on ell havia nascut. No trobava cap referència a la cessió dels terrenys, però certament la considero com més que probable, i agrairé noticies al respecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'any 1886 es duien a terme els oficis religiosos a l’església romànica de Sant Valentí, que era aleshores seu de la parròquia de Cabanyes; l’alta taxa d’assistència al culte, i la constatació que l’edifici era incapaç de contenir la meitat de la feligresia, va fer plantejar per primer cop que calia una ampliació.

La parròquia estava formada aleshores per 82 cases reunides a la població , i 14 de separades, amb un total de 500 animes, de les quals dues terceres parts acudien a l’església.

L'any 1891 la parròquia havia augmentat a 94 cases. Al mateix temps que la població creixia, s'havia anat produint un evident deteriorament de l’edifici; s'havia ensorrat el sostre de la capella del Santíssim, que posteriorment es repara, i es feia necessari un retoc general.
Aquest seguit de circumstancies va comportar que es decidís la construcció d'una nova església parroquial, que com dèiem suara per iniciativa del bisbe de Vic, Torras i Bages, es va erigir al costat del mas Goma, on ell havia nascut.

La nova parròquia va ser inaugurada I'any 1912. Des d'aquell moment l’antic temple fou abandonat i desafectat del culte.

La guerra civil del 1936-1 939 va ocasionar-hi un seguit de desperfectes, i des d'aquell moment va passar a servir d'estable.

L'any 1970 es va començar una campanya de neteja que va culminar amb el descobriment, I'any 1973, d’unes interessants pintures murals.

Com a Sant Miquel de Terradelles, no fora desassenyat recuperar pel culte - ni que fos en algun període de l’any – de l’església romànica. Dit queda.

Ah!, a manca de dades contrastables – la fusió, absorció, eliminació, de parròquies i municipis provocades per les successives crisis econòmiques de l’estat espanyol, ho complica tot – acostumo a considerar una assistència mínima del 50% de la població als cultes religiosos fins a la segona meitat del segle XX, així si l’edifici religiós té una cabuda estimada de 75 persones, el nombre de veïns/feligresos superava les 150. Acostuma a ser força exacte.