Per situar-nos farem referència al pantà de Rialb, que s'estén pel nord-oest de la comarca de la Noguera en els municipis de Ponts, la Baronia de Rialb i Tiurana, i en menor extensió pels termes de Bassella, Peramola i Oliana a l'extrem sud de l'Alt Urgell.
Miralpeix era un veïnat del municipi de Tiurana, que fins al segle XIX formava municipi propi junt amb l'antiga quadra de la Cluella, eclesiàsticament depenia de l’església advocada a la Marededéu de la Cluella, mal dita de Santa Maria on hi havia el cementiri. El Concili d'Efes que es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge-
Demanava a l’Arxiu Gavin imatges d’aquella esglesiola en els anys anteriors a la construcció del pantà.
En la primera feta l’any 1960 el
temple llueix en la seva integritat.
.jpg)
En la segona de l’any 1972, son clarament visibles les parts ‘amputades’ .
Fotografia de 2012. Autor. Jordi Amorós Gurrera
Voldríem incorporar la imatge d’aquesta Mare de Déu, i si els tenia els seus Goigs. Sou pregats d’enviar-nos-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Del topònim trobava al Diccionari de l’ Institut d’Estudis Catalans :
CLUELLA f.
|| 1. topon. La Cluella: nom d'una masia i d'una parròquia agregada a la de Tiurana (Pla d'Urgell).
|| 2. Cluelles: llin. existent al Camp de Tarragona.
ETIM.: derivat dim. de clua.
CLUSA o CLUA
|| 1. f. Pas estret i fortificat entre muntanyes. És freqüent aquest nom en la toponímia catalana: a) La Clusa: pas fortificat en els Pirineus, prop del Pertús, que dóna entrada al Vallespir per l'Alt Empordà. Feuli saber que ell ab la sua cavalleria e gent de Rosselló, que exís a son nebot lo rey Phalip de França a reebre'l a la Clusa,Muntaner Cròn., c. 138. Les atzembles... passaren ab algunes gents d'armes per la Clusa e per lo Pertús, Pere IV, Crón. 177.—b) La Clusa: nom d'una muntanya situada a llevant de Bagà (Berguedà).—c) La Clua: poblet agregat al municipi d'Alsamora.—d) Clua: poblet agregat al municipi de Bassella.—e) Sant Romà de la Clua: poblet agregat al municipi de Castell d'Areny (Berguedà)
Com en el cas de Sant Vicens de Verders, fou ‘salvada de les aigües’, i reinstal•lada al numero 36 de la Carretera de Bassella, dins el nucli urbà de Solsona, avui ens la descriuen com :
Petita capella romànica, d'una nau i absis rodó. Parament de pedres en filades. La porta d'arc de mig punt, resseguit per dovelles és troba al mur lateral. Finestra d'arc de mig punt monolítica al absis. En la façana hi ha una petita finestra d'espitllera en forma de creu. Petit campanar sobrealçat per vuit columnes arrodonides, amb capitells trapezoïdals, dos d'ells amb decoració vegetal. L'interior amb pedra i la nau coberta en volta de canó.
Segons explica el folklorista Joan Amades, a Miralpeix hi creixien una mena de flors meravelloses, que tan sols florien la nit de Sant Joan, qui podia collir-ne una, tenia assegurada la fortuna per la resta de la vida.
No tothom considera des d’un punt de vista tècnic adequat el trasllat , total i/o parcial d’un edifici religiós. http://www.rap.cat/online/rap4/11.pdf
Santa Maria de la Cluella. Lamentable estat en què es troba l'església després de l'espoli del parament exterior dels murs i del campanar i l'absis de la nova església construïda a Solsona.
http://www.grec.net/cgibin/fotcl.pgm?NUMIL=0070157&COL=7
Llegim a Mat. 22.21. Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu.
Documentàvem el trasllat de Sant Vicenç de Verders, quin cost assumia la Caixa de Sabadell, que semblava aleshores tenir una solidesa infinita. Avui, la Caixa d'Estalvis de Sabadell - i totes les Caixes Catalanes - ja no existeixen, i aquí podreu llegir a qui s'ha d'agrair.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/02/lermita-salvada-de-les-aigues-del-panta.html
Cercàvem fins a trobar-lo l’ indret on s’aixecava Sant Martí de Puig-Ermengol o de Llosa- Corba en terres de la família Rocafort. Aquesta nissaga més que mil•lenària, s’acabarà sobtadament, coincidint amb la destrucció d’aquella esglesiola.
El Concili de Trento incorporava al parament patrimonial, la capella i/o ermita; això era un clar ‘signe extern’ de la riquesa de la família. Certament ho era, sabem ara però , que aquest element immoble té uns condicionaments molt ‘peculiars’.
Deixem palesa una vegada més la nostra gratitud a l’Arxiu Gavin, amb seu al Monestir de les Avellanes, i molt particularment al Josep Sansalvador Castellet.
Arxiu
Gavín
Monestir
de les Avellanes
25612
- Os de Balaguer - Lleida
Tel. 973 438 006
extensió 1340
Fax. 973 438 038
Mòbil 689 52 02 78
Avui 15.10.2023 , commemorem un màrtir de Catalunya, Lluís Companys i Jover (Tarrós, 21 de juny de 1882-Barcelona, 15 d’octubre de 1940)
https://www.youtube.com/watch?v=CZRA-AE5_UU
Estic- estem moltíssimes persones - en estat de xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/
El món va girar els ulls a l’holocaust – on s’eliminaven persones d’arreu - , i torna a girar-los a Gaza. Que la maledicció de Déu, caigui sobre els responsables per acció u omissió.
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada