dimarts, 7 d’agost del 2012

EL PONT DE SANT MARC, O DEL DIABLE DE CAL BASSACS A GIRONELLA

Anàvem l’Antonio Sensada Parcerisa  q.e.p.d. , l’Angel Ruiz Moreno, i l’Antonio Mora Vergés, per les vores del Llobregat dins el terme de Gironella, just al davant de la fàbrica de Cal Bassacs, volia retratar les runes del pont de Sant Marc, dit en algun lloc també el Pont del Diable.


L'havia retratat  el Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 — Barcelona, 22 de juny de 1923)


 



Avui únicament s’adverteix un munt de pedres al costat oposat de la fàbrica, i s’endevina que se’n incorporaren algunes en els murs en ocasió d’aixecar l’edifici – algú vol veure el motiu perquè la mà del diable, arruïnes anys a venir aquesta industria - Pensem contràriament que el tancament de les industries tèxtils i mineres del Berguedà, fou una més de les decisions del feixisme contra Catalunya.


Avui hi ha un pont de factura moderna que permet superar el curs del riu sense problemes.


Més endavant es veuen les restes d’un altre pont que devia tenir poca alçada, i que possiblement es va aixecar en substitució del de Sant Marc, desprès de la Guerra del Francès, que va comportar un gran nombre de destrosses en terres catalanes. Ambdós regnes, Espanya i França, es caracteritzen per una manca absoluta de respecte a les minories, atribuïble a la casa reial de Borbó que patiren llargament aquests territoris; a la vista però de com evoluciona la República Francesa – malgrat mantenir els ‘mals usos’ borbònics - , ens fa pensar que aquella resistència fou un error històric.

Hi ha en relació al Pont de Sant Marc un excel•lent treball del Josep Busquets :
http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/viewFile/174884/251021

Del que extreien algunes dades ; Joan Teixidor presentava l'any 1861 al Govern Civil un projecte redactat per Josep Maria Folch i Brossa, Mestre d'obres, titulat el 1855; segons el qual volia construir dues fabriques en el terme de Gironella i vora el pont de Sant Marc. Les fabriques estarien situades una a cada banda de riu , i la seva maquinaria seria moguda per la força de L’aigua del Llobregat que es desviaria per mitja d'una sola resclosa ; d 'aquesta presa en sortirien dos canals (un per banda). cada un dels quals passaria per un dels arcs laterals del pont de Sant Marc .


En el dibuix fet Mestre d'obres Folch, hi ha un croquis de com era aquell pont de Sant Marc, que tal i com pensàvem, ja tenia ensorrat l'arc central.

Tot i que el projecte s'aprova , no es porta a la practica segons el seu redactat, sinó que es construïren les dues fabriques en el marge dret del Llobregat.

L’any 1892, al mes de novembre, l’ Antoni Teixidor Bassacs demanava al Govern Civil permís per acabar de tirar a terra el que quedava del pont de Sant Marc en la riba dreta del riu.

El 17 d'abril de 1861 Joan Teixidor Ballús i la seva esposa, Raimunda Bassacs, van comprar una peca de terra de 4 quarteres a Maria i Ramon Alsina Fígols de Gironella; aquesta peca de terra estava situada al costat del Llobregat i al peu del camí que de Gironella menava a Valldoriola passant pel pont de Sant Marc; així comença la història d’una fàbrica i una nissaga que es perllongarà fins l'any 2002, amb el tancament de l'empresa Hilados y Tejidos Fusté S.A.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.