Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA, amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta - és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.
El 1714 els catalans perdien la llibertat, la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “ celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial. Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.
La plaça del Bisbe Comelles – com la resta de carrers de la Vila – restava solitària a l’espera que el rigor solar esdevingués suportable.
Veuríem únicament l’exterior d’aquest edifici monumental del que llegia en la descripció tècnica que ha estat transformat per un seguit de reformes i ampliacions. De l’època romànica en resta la portalada. La nau central és coberta amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat. Las naus laterals estan cobertes per voltes de creueria. La comunicació entre la nau central i les laterals es realitza mitjançant uns arcs lleugerament apuntats. Una de les modificacions patides per l'església en època moderna fou la prolongació de l'absis i la construcció de l'espai dedicat a la sagristia darrera mateix d'aquest absis. La nau lateral del costat de l'evangeli té una capçalera rematada amb una absidiola de planta rectangular i coberta amb creueria. Per tant, es troba una capella d'estil gòtic. La resta d'espais són reformats en una cronologia renaixentista, com la nau lateral dreta. L'altar major és recte i la representació d'un sant enterrament en pedra presideix la part baixa. Les entrades a l'església són d'estils força diferents. L'entrada principal és romànica amb un rosetó gòtic a sobre. La porta lateral és d'estil renaixentista. A l'exterior, el perfil de l'església està rematat per un campanar de planta quadrada situat al lateral esquerre de la portalada principal. Als arcs torals de la nau es veuen els escuts familiars dels Alemany, entre d'altres. A l'interior de l'església es troben diverses imatges: l'altar major està presidit per una talla barroca de Santa Maria de l'Assumpta, obra de Andreu Pi que quedà molt malmesa a la revolta i es restaurà l'any 1946. A sota hi ha una representació del Sant Enterrament, amb Crist jacent i els personatges de Sant Josep d'Arimatea, Maria, dona de Cleofàs, la verge Maria, Maria, Maria Magdalena i Nicodem al voltant. Realitzat cap al segle XVI- XVII, fou trobat sota l'enllosat de l'altar major el 1790. A la nau lateral dreta hi ha la talla de Sant Flavià, obra de Pere March i l'únic que es conserva del retaule realitzat l'any 1658-1659. A la mateixa nau es troba també la Verge del Roser, escultura de pedra policromada barroca. A la nau lateral esquerra hi ha la imatge gòtica del Crist Crucificat, de fusta policromada, i la representació de l'Arbre de Jessé amb la Verge al capdamunt. És una talla de fusta policromada del segle XVII, realitzada per August Pujol i els daurats van ser fets el 1631 per Gregori Ferrer. A la nau lateral dreta hi ha la representació dels Misteris del Rosari, realitzada en pintura sobre ceràmica, dels segles XVI-XVII.
En anteriors ocasions havia visitat l’interior del temple parroquial de Verdú, , i us recomano molt especialment que ho feu si en teniu ocasió.
Ah!, el rellotge està/estava espatllat.
Hi ha coses, que a 87 anys de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , ja cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la Marededéu, o la cantarella vomitiva de la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en “ estranyes “ circumstàncies.
Que la Puríssima de Verdú , elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada