La documentació relativa a l’església, és per dir-ho de forma políticament correcta - més aviat escassa- , sabem però, que el 10 de gener de 1037 un tal Ramon , va deixar en el seu testament una mula a Sant Pere de Castellar.
Res o ben poca cosa, resta ja d’aquell edifici romànic, potser un bloc de pedra rectangular, be que mutilat, encastat al mur de tramuntana del temple, vora el frontis, decorat amb dos motius inscrits en sengles cercles, i algun carreu a l’interior dels baixos de la rectoria.
L’Església de Sant Pere de Castellar que veiem avui, és bàsicament obra del segle XVIII; la fàbrica és de planta rectangular amb dos capelles laterals.
A l'exterior, destaca el campanar d'espadanya amb dos finestres i l'ull de bou del frontis.
De l'interior s'ha de fer especial esment, a l'altar barroc, el cor i la volta de canó.
Al pla de Sant Pere hi ha una font que literalment ‘ ens va retornar a la vida’, fins al punt que saciada la nostra set, recolliríem les imatges que il•lustren aquesta petit relat, abans de retornar a Castellar del Vallès, que amb una superfície de 44,7 km², supera els 22.000 habitants; això representa una densitat de 508,14 habitant/km².
Que Catalunya no està ben ‘organitzada’ sembla que és una obvietat, oi ?.
Ah!, el Sant Pere que presideix el terme no porta el ‘atributs que li son propis’, això més que a les ‘ retallades’ – que potser també – s’ha de llegir en clau demogràfica, amb un tant minso nombre d’habitants el miracle és que l’església encara estigui dempeus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada