L’ESGLÉSIA NOVA DE SANT ESTEVE DE LA GARRIGA

Ens aturàvem el Manuel Navas Ortiz, i l’Antonio Mora Vergés, davant la façana de Sant Esteve de la Garriga, no sorprèn – atesa la data de construcció – la grandària de seva fàbrica; pensem que en aquelles dates l’assistència als oficis religiosos estava al voltant del 50% de la població, en aquelles dates el nombre de veïns era aproximadament d’un miler, actualment amb una població que s’apropa als 15.000 habitants de dret, aquí – com per arreu – la pràctica religiosa ha davallat a nivells que en el millor dels casos oscil•len entre el 5 i el 10% .

L’església ‘Nova’, dita també oriental en relació a la seva homònima de la Doma, que ha vist reduït el seu paper a Capella del Cementiri, manté l’advocació de Sant Esteve; segons Josep Maurí i Serra, va ser – i és - la major obra col•lectiva realitzada pels garriguencs.

Iniciada el 1686, no s'obrí al culte fins el 1737, encara que no estava enllestida del tot. El projecte de construir-la amb planta de creu llatina i cobrir el creuer amb cúpula s'abandonà molt avançada l'obra, i es canvià pel pla d'una sola nau amb un absis circular. Obra de grans proporcions, el projecte sembla que era de Giralt Cerdà, mestre de cases, procedent de Gascunya, però establert a la Garriga d'anys. La lentitud de la construcció: l’any 1685 s'adquirí el terreny, l’any 1737 s'obrí al culte, l’any 1883:es va refer la teulada i la volta, l’any 1895 s'edificà la "capella fonda", l’any 1926 l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (Vic 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966) construeix una decorativa balustrada, al capdamunt de la gran escalinata de pedra, que juntament amb portalada barroca de l'església, dóna al temple un to molt solemne i de gran efecte.

El campanar, acabat de construir molt més tard, no seguí totalment el projecte primitiu, cosa que li restà esveltesa.

La retratava amb una perspectiva similar a la que es recull en la imatge del casament de Manuel Joaquim Raspall Mayol el 22 de febrer de l’any 1906.