L’Enric Sànchez-Cid ens feia partícips d’haver
trobat en ermites, capelles, esglesioles i esglésies, carreus foradats com a us
de finestres, gelosies i òculs. El tema – gens estudiat pel que tenim
coneixement - sembla molt interessant, i agraïm des d’ara les vostres
aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Ens proposava una reflexió : Podria tenir el
carreu foradat preromànic un origen remeier per contrarestar les forces
malignes?. Ens feia adonar alhora d’un
fet de tot evident, avui, i des de que
vivim en barraques i/o cases, els punts més febles dels edificis, son els accessos a les cases , aquells que faciliten
la comunicació entre l’interior i l’exterior.
17
En ocasió d’un viatge per la comarca aragonesa de la Jacetania, amb
capital a Jaca, tenia ocasió d’observar una esplèndida panoràmica sobre les
teulades de la població de Borau, situada en un nivell més baix que la
carretera, en casi totes les xemeneies i
en moltes de les finestres s’hi trobava, rematant l’extrem superior, una pedra
foradada, més o menys treballada, d’aquest paral·lelisme : finestra
i xemeneia, un paisà, a qui vaig interpel·lar sobre la qüestió, em confirmava el caràcter preventiu – quasi màgic
- que s’atorgava a moltes pedres i, particularment a les pedres
foradades i, d’aquí, que les col·loquessin coronant teulades, finestres i
xemeneies, amb una finalitat - per a
ell, clara i evident - : para espantar a las brujas!...
Compartim el nostre espai vital amb altres
especies de l’anomena’t regne animal, i tots plegats tenim al nostre abast –
per satisfer TOTES LES NOSTRES NECESSITATS – el que s’ha definit com regne
vegetal ( arbres, flors, plantes,..), i el regne mineral, on trobem des de la
sal comú, fins als metalls, i per descomptat i omnipresent per arreu, les
pedres.
Quina explicació tenen els dolmens de Ala-Safat, Al-Damiyah, a Jordania ?.
Que en sabem del cert de la
dita Pedra d’Ordovés ?. Més enllà de les històries que se’n expliquen d’aquesta
petita pedra de color fosc, d’uns 10 centímetres de llarg, relligada amb un fil
de coure que reuneix els dos fragments amb que van partir-la. La guarda la
família Grasa, des de fa quatre generacions i procedeix del veí poble de
Abenilla. Té forma de pota de cabra i està formada per dos tipus de roca.
S’explica que va sortir d’una serp i d’aquí que és anomenada també, la pedra de la serp d’Ordovés.
.jpg)
Aquesta mateixa creença la trobem a la Xina,
on hi ha nombrosos fets
, en que es documenta que s’utilitzaven aquestes pedres de serp
(procedents del cap d’una d’elles o d’un dragó) com antídot de les picadures o
enverinaments...
Els carreus foradats en una pedra única, no es
troben només en els edificis religiosos com, ermites,
capelles, esglesioles i esglésies, els podem veure a Borau, a la jacetania,
però també a Palau-Solità al Vallès Occidental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada