Veníem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, de tornada de ‘veure de lluny’ la dita Torre Cardona, o torre Pallaresa, actualment dins el terme de Santa Coloma de Gramenet. Trobem una referència a la Vall Carcerenya ( com si fos un lloc exòtic ), etimològicament del llatí valle carcăra, ‘vall estreta’ (amb una forma llatina vulgar carcăra paral·lela a la clàssica carcer, ‘presó’). En l'alta edat mitjana apareix el topònim documentat amb les formes Vallecarchara (any 998) i Ualle carcera (any 1009). Valls estretes, també potser qualsevol sinònim : encaixades, angostes,.. penseu en aquest indret abans de la B-20, i fins i tot abans que la Ciutat de Santa Coloma és fet creditora a l’afegit Gramenet pel fet de Créixer con el gram: créixer molt de pressa.
La OLYMPUS FE-100 – ho fa en algunes ocasions – quan retratava la Torribera , positivava un paisatge diferent al que veien els nostres ulls.
De l’indret trobava : La Mancomunitat de Catalunya presidida per Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, 29 de novembre de 1870 - 1 d'agost de 1917), preocupada de millorar l'assistència dels malalts mentals, encomana al Dr. Martí i Julià (1914) un projecte d'organització dels serveis assistencials i mèdics.
A la I Assemblea de la Mancomunitat (1914) es recull la construcció d'una clínica mental al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet. En l'informe tècnic de l'arquitecte Sr. Rubió [Joan Rubió i Bellver, Reus 24 d'abril de 1870, Barcelona 30 de novembre de 1952 ?. ], -sou pregats de confirmar-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com-; consta que: "La finca anomenada Torribera està situada al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet i molt a prop del poble. L'orientació general de la finca, és de cara al migdia, de manera que el sol la il·lumina i escalfa totalment, la major part del dia. Les muntanyes formen una serralada que la resguarda dels vents. L'infrascrit creu, que difícilment podria trobar-se en les immediacions de Barcelona, una altra finca, que sota l'aspecte de l'orientació, fos tan adient com la Torribera per establir-hi una casa de salut i de benestar".
L'any 1926 la Diputació de Barcelona autoritza el començament de les obres. La inauguració fou a l'octubre de 1930, i s'hi van portar 90 malalts crònics de Sant Boi. En aquell temps s'edificà també l'església,
– sou pregats de fer-nos saber l’advocació d’aquesta Capella - , el pavelló per a les infermeres, que després fou convent, i la casa del director.
L'any 1935 s'acabà la construcció dels pavellons ara anomenats Immaculada, Montserrat, Convent, porteria i Tanatori.
L’any 1942 acaben les obres dels pavellons de Lourdes i de Sagrat Cor, que van ser inaugurats el 1945 i 1946 respectivament.
L'any 1962 finalitzaren les obres del pavelló de Sant Pau.
L'any 1972 les dels pavellons Centrals i Docent i la zona poliesportiva, que l'any 1986 es va cedir en ús a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
L'any 1972 es va tancar la Masia a usos assistencials.
Tinc la sensació que la màquina retrata una dimensió ‘invisible ‘ als ulls humans; curiosament Olympus - la fàbrica – malgrat la propaganda que li faig encara no m’ha regalat el recanvi. Aprofito per recordar-los-ho.
L’ indret és sens dubte mereixedor de futures visites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada