Situada sobre un turonet damunt de la població , es manté encara molt sencera; domina des dels segles XI–XII la vila d’Escaló i l'entrada de la vall d'Escart.
És de planta circular, construïda amb un aparell granític i pissarrós sense desbastar , els murs s'endinsen a la part alta, les parets tenen un gruix de més d’un metre i una alçada de 14 metres, està coronada amb merlets. Hi ha constància de la seva existència d’ençà dels segles XI–XII, però l’edifici que veiem avui, és una reconstrucció del segle XVI.
A mitja alçada s’obria una petita porta d'arc de mig punt actualment truncada, això formava part del sistema defensiu de la torre, quan hi havia un d’atac es retirava l’escala de fusta i els assaltants no podien accedir a l’interior de l’edifici. Aquestes torres de guaita no disposaven d’una guarnició nombrosa, llevat dels períodes de guerres i/o convulsions socials, i/o quan formaven part d’un castell.
En l’època medieval formava part del sistema defensiu de la Vall d'Aneu, comunicant-se directament amb la torre defensiva de la Torrassa, el Castellot d'Estaís i els castells d'Escart, Llort, Berrós i Llavorre.
Gaudeix de la protecció que li atorga la seva inclusió en el catàleg de Béns d’Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada