Tenia temps però per fer un tomb per la Vila, i m’arribava fins al Carrer Sant Cristòfol, on advertia en la casa de número 62, anomenada ‘ El Chalet’ trets modernistes.
No em sabien dir si el trobaria inclòs a la ‘llista de patrimoni’, tot i fer esment la meva interlocutora a la seva qualitat de ‘premianenca de tota la vida’ això, trobar una persona nascuda aqjui, de pares també nascuts aquí, és quelcom excepcional, si teniu en compte que en aquest espai mínim – el terme té 1,92 quilometres quadrats - , constaven censades l’any 1900, 2.239 veïns, i al començament de l’any 2011 , 28.310. A Catalunya hi ha contrastos ‘brutals’, la comarca del Solsonès té 1.001,2 quilometres quadrats, i al voltant de 12.746 veïns.
L’edifici forma part del ‘Mapa de Patrimoni Cultural de Premià de Mar’; en la fitxa de la descripció llegia :
Casa entre mitgeres de planta rectangular d'una sola crugia que consta únicament de planta baixa; amb la coberta plana practicable a mode de terrat català.
La façana principal, orientada al nord, té una composició a partir de dos eixos definits per la porta d'entrada, a l'esquerra, i una finestra doble a la dreta. La porta és amb llinda amb una tarja de ventall decorada amb ferro forjat. Entre la tarja i la llinda hi ha un fris de rajola valenciana on es pot llegir "El Chalet". La finestra lateral és doble amb un pilar al mig amb capitell decorat amb motius florals; la llinda és sinuosa i es protegeix amb una reixa de ferro forjat i persianes de llibret. El parament de la façana és estucat llis, amb un sòcol recrescut, una cornisa a la separació amb el terrat i diversos elements ornamentals en relleu o de rajola valenciana, com un fris e motius florals amb la llegenda El Chalet damunt la porta d'accés. També hi ha peces petites de rajoles soltes; un esgrafiat sobre la porta i dos medallons en relleu. El coronament de la façana és una reixa de ferro forjat que actua de barana del terrat amb tres matxons aguantant-la. A la part posterior, hi ha un pati amb una font.
No trobava cap referència de l’arquitecte i/o del mestre d’obres; sou pregats d’ampliar aquesta informació a l’email coneixercataunya@gmail.com
De com es va viure la segregació l'any 1836, me’n explicaven el següent . Sant Cristòfol de Premià es converteix en parròquia independent de la de Sant Pere de Premià, l'any 1841, però el nou municipi encara no tenia cementiri, això va comportar quan es va produir la primera mort,que el cadàver es va haver d'enterrar a l'antic cementiri de Sant Pere de Premià; aquella mateixa nit, alguns van desenterrar el difunt, el van col•locar en un lloc ben visible i li van prendre foc.
Ja diu la saviesa; guarda't de torrent que no fa remor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada