Era conscient de trobar-me davant d’una replica quan retratava aquesta Font que havia servit durant les primeres dècades del segle XX per apaivagar la set de molts molletans.
Es va inaugurar l’any 1921; en va ser l'autor Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938) arquitecte modernista i noucentista que col•laborà en diverses obres d'Antoni Gaudí i el succeí com arquitecte del temple de la Sagrada Família, ocupant aquest càrrec entre 1926 i 1936.
Llegia – val a dir que amb sorpresa - que durant uns anys Domènec Sugrañes i Gras va treballar a l’Ajuntament de Mollet del Vallès , com arquitecte municipal.
La font a tocar quasi de l’església parroquial de Sant Vicenç, va superar l’episodi tràgic del genocidi contra Catalunya, que es perllongaria des de 1936 a 1939.
L’any 1961 però, la Corporació Municipal presidida per l’alcalde Francesc Llorens i Martín (1958-1963), va acordar reurbanitzar la plaça, el projecte que apel•lava al ‘progrés’ - com sempre - suposava l’enderroc de la Font , com així es va fer col•locant en el seu lloc un sortidor.
L’any 1983, l’Associació de Veïns del Centre – imagino que més en recordança dels bons ‘serveis’ que havia fet la Font, que per ‘vergonya torera’ i/o motivacions politiques - , va endegar una subscripció popular, i la font es va reconstruir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada