Eren temps de guerra religiosa.
Els mercedaris pronunciaven quatre vots: els tres habituals de pobresa, castedat i obediència i el més característic de l'orde, el de lliurar-se ells personalment com a ostatges , o donant la vida per aquells captius que estaven a punt de perdre la creença en la fe catòlica. A partir de 1812 l'orde va deixar de banda la seva funció redemptora, ja que en teoria l'esclavitud s'havia abolit, motiu pel qual va començar a desenvolupar tasques de caire missioner i caritatiu. El pare Pedro Armengol Valenzuela, ministre general llavors, va reforma l'orde per tal que atengués noves maneres de redempció de les "noves captivitats" que amenacen l'home: pobresa, marginació, addiccions, presó, .......
El quart vot es manté i ha quedat regulat de la següent manera : Els mercedaris, empesos per la caritat, es dediquen a Déu pel vot particular en virtut del qual prometen donar la seva pròpia vida, si fos necessari, com Crist va fer per nosaltres, per a alliberar de les noves formes d'esclavitud els cristians que estan en perill de perdre la seva fe.
Aquests son els temps de les guerres dels mercats.
La Mare de Déu de la Mercè per acord del Consell de la Ciutat és Patrona de Barcelona des de 1687.
El Sant Pare va ratificar aquesta decisió dos segles més tard, el 1868.
No he trobat enlloc cap informació que vingui a ratificar de forma expressa l’Advocació de l’església de la Torre Ribera a favor de Nostra Senyora de la Mercè. Tampoc però, cap que implícita i/o explícitament designi qualsevol altre Verge i/o Sant.
Si més no per a mi, l’església de la Torre Ribera serà fins que algú tingui o trobi millor proves, l’església de la Mercè de la Torre Ribera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada