És una mostra de l’arquitectura funerària modernista.
Va ser construït a l’any 1905 per l’arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947)
És un recinte de planta rectangular amb un pavelló d’entrada, format per tres cossos simètrics.
A destacar el detall de la porta d’entrada i la tanca, a més de la decoració original que es manté únicament en una mínima part.
Inicialment fou plantejat amb una alçada de tres nínxols, Sentmenat tenia un cens de 1.379 ànimes l’any 1910, que augmentaran fins a 1.897 a darreries del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ), i assoliran en el cens de 1981 – desprès de la mort del Dictador Franco - els 3.663 habitants.
La ‘Democraciola’ que ens ha retornat als anys foscos de la postguerra, recuperant la fam, la misèria, la desatenció social i sanitària, la restricció de l’educació només per les classes altes, .. , feia créixer la població fins al 8.521 a darreries de l’any 2.012.
També al fossar municipal s’ha traslladat aquesta ‘pressió demogràfica’ que aixecava un pis addicional en un primer moment – fins a quatre nínxols – per deixar-ho finalment amb cinc.
Els cementiris es traslladaven fora dels nuclis urbans amb l’excusa de la higiene - no s’ha registrat mai , enlloc del món cap episodi que ho justifiqui - ; això va permetre al REINO DE ESPAÑA dur a terme una operació urbanística mai vista fins aleshores :
1. Es qualificaven com a serveis terrenys agrícoles
2. S’obtenien – a cap preu – terrenys en el cas urbà de les poblacions.
Aquestes dades no les trobareu a LA HISTÒRIA WERTADERA
Jaume Verdaguer CEMENTIRI NOU
A finals del segle XIX, en el petit cementiri vell de dintre del nostre poble i inaugurat l’any 1850, ja no hi cabien mes enterraments. Era ja molt urgent fer-ne un de nou.
D’acord amb les lleis d’aquella època, el dia ú de gener de l’any 1902 va entrar d’alcalde en Vicenç Ramoneda Fritós, besavi del Vicenç Ramoneda, l’actual estanquer i també del Sebastià Ramoneda Cuscó.
Per aquella època, les lleis donaven preferència a l’església per fer aquest tipus d’obres, però com que l’església va declinar a exercir aquest dret, al•legant que no disposava de prous diners, l’ajuntament es va posar a treballar en aquest sentit de tal manera que:
Pel mes de maig del 1904, va venir al nostre poble una delegació de la Comissió Provincial de Sanitat composta per dos metges i un oficial, per inspeccionar i elegir el lloc del seu emplaçament. Varen elegir aquell lloc, al cantó de Gregal del poble, perquè es d’aquell costat, on al llarg de l’any, menys vegades bufa el vent vers Sentmenat; i es que en aquella època, consideraven que el efluvis miasmàtics produïts per la descomposició dels cossos, eren la causa de les malalties infeccioses i epidèmiques*.
A mitjans de juliol d’aquell mateix any, l’ajuntament va decidir fer un emprèstit de vint mil pessetes per finançar l’obra i va fer imprimir les Obligacions per la seva subhasta que es va portar a terme el dia 10 d’agost següent, però no va quedar del tot coberta.
El dia 21 d’octubre, les autoritats superiors autoritzaren a l’ajuntament a realitzar la compra del terreny elegit per fer el nou cementiri. Per aquest terreny situat al serrat de can Clapers i aleshores anomenat “ el camp de la Botera “, l’ajuntament va pagar-ne 1.395 pessetes.
L’ajuntament va voler que en aquesta obra hi participessin tots els empresaris paletes que hi havia al poble, de tal manera que, a partir del mes de febrer de 1905, en Menna Balaguer Obrador, de cal Estra, i la seva gent, varen començar a construir la façana, els edificis de la entrada i els nínxols modernistes mes antics i els també empresaris paletes Joan Soler Sallent i Josep Corominas Sallent – aquest de cal Felicio – i també la seva gent, varen començar a fer la paret de tanca restant. Aquets treballaven a preu fet, fent paret de tanca de dos pams d’ample a nou pessetes la cana quadrada – una cana = 1,555 m. – posant el material també ells.
El dia 3 de març de 1905, en una nova subhasta d’obligacions, varen quedar totes venudes i l’emprèstit municipal totalment cobert. Els que mes obligacions varen comprar, varen ser en Menna Oliveras Paré, propietari de can Mas, i en Miquel Valls Cledú, propietari de la fàbrica de teixits de can Vall.
El nou cementiri ja acabat de construir, es va inaugurar solemnement el dia 26 de desembre de 1905, dia de sant Esteve a les tres de la tarda. Per fer-ho amb mes lluïment, va venir una orquestra de Sabadell i a la inauguració hi va assistir una gran majoria dels sentmenatencs d’aleshores.
Les canals de ceràmica pel desguàs tan del nínxols modernistes com del edifici de la entrada, les va fer el Sr. Alfons Juyol, que aleshores tenia el seu taller al carrer Consell de Cent xamfrà amb el carrer Casanova de Barcelona.
En Antoni Falguera i Sivilla, que aleshores era l’arquitecte municipal, va cobrar 1.971 pessetes per dirigir la construcció del nou cementiri.
Malgrat que l’obra la va pagar integrament l’ajuntament, el dia 30 de desembre d’aquell mateix 1905, el capellà de la parròquia també va rebre la clau de la porta.
Jaume Verdaguer
Grup Amics del Museu-Arxiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada