Em cridava l’atenció l’escultura de pedra que identifico més l’Apòstol Sant Pau, que amb el seu company Sant Jaume/Santiago, tradicionalment representat a cavall i recolzant als esforçats cristians, en les tasques de reconquerir el ‘solar patrio ‘.
La figura es troba situada dins d’una fornícula , que adherida a la paret, com el rellotge sol, ens permet suposar-la fruit d’un ‘trasllat’ de la seva ubicació originaria, que podria haver estat l’església parroquial de sant Julià d’Altura, incendiada durant la guerra del Francès – catòlic, apostòlic i romà - que a va afegir al sacrilegi la profanació del fossar parroquial. Tenim un veïnatge que t’ho miris com t’ho miris, només es pot qualificar com un ‘càstig de Déu’.
El cap de la figura és afegit de bell nou ja que durant el genocidi contra Catalunya 1936-39 , mal dita , la ‘Guerra Civil’ , la malmeteren.
La minsa informació relativa a aquesta casa, es justifica en part, pel fet que en el Reial Cadastre de 1716 que José Patiño y Rosales (11 de abril de 1666, en Milán – Real sitio de Sant Ildefonso 3 de novembre de 1736) , va dur a terme a Catalunya, i que seria la base de l’espoli fiscal que Catalunya pateix des d’aleshores, Can Font estava referenciada a la parròquia de Sant Julià d’Altura.
La masia de can Font era un gran casal i les terres que envoltaven la masia formaven part d’una gran explotació agrícola de secà.
El 1338 a can Font se li atribueix el nom de Bosc o Casanoves, esmentant-se un Bernat de Casanoves.
Dèiem en que es justifica només en part, perquè es disposa de força informació, d’algunes de les altres masies que pertanyen també a la parròquia de Sant Julià d’Altura.
http://www.diba.es/documents/429042/60e88549-b087-4e67-a40e-42f9c734dbc2
L’any 1904 , desapareix el terme de Sant Pere de Terrassa; i la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, el nucli urbà de la Creu Alta i una part de la parròquia de Sant Julià d'Altura i les seves terres van a passar al terme de Sabadell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada