La Cooperativa Agrícola del Soleràs va ser fundada l'any 1919 per solucionar els problemes dels baixos preus que obtenien els pagesos al vendre les olives. Aquests preus sempre estaven lligats a interessos de tercers. La primera fàbrica d'oli, pròpiament dita, va començar a funcionar durant la campanya 1920-21, sota la presidència de Joan Tamarit Guiu, primer President de la Cooperativa. Aquells començaments no varen ser fàcils i els pagesos varen tenir que esmerçar-hi molts esforços en forma de mà d'obra i de diners, també hi va ajudar el mossèn del poble, en aquells anys el pare Tura, religiós de l'ordre dels claretians i un fervent defensor del cooperativisme.
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/8404/4Capitol4.pdf?sequence=5
L'edifici de la cooperativa del Soleràs és obra del genial arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) . És un petit edifici de planta rectangular destinat integrament a moli d'oli i pensat per allotjar sis premses.
Es va aprofitar un canvi de rasant del terreny per aconseguir que la planta del soterrani fos accessible directament des del carrer al igual que la part superior que es accessible per la porta situada a la façana principal.
La distribució de l'edifici es va dissenyar nomes per dur a terme la producció de l'oli. La planta superior era una única sala destinada a rebre i a pesar les olives, desprès passaven a la part inferior on eren molturades, premsades i per decantació separat l'oli dels demes components de les olives, l'oli resultant s'emmagatzemava en dipòsits soterrats anomenats trulls.
Des de la seva construcció fins a dia d'avui la cooperativa ha sofert nombrosos canvis estructurals per adaptar-la a les noves necessitats i formes de producció. Així per exemple la planta superior actualment esta dividida en múltiples sales que son ocupades per les oficines, per la tenda de la secció de consum, pel magatzem del productes fitosanitaris, pels silos on s'emmagatzemen les olives quant arriben del camp, etc...
Tots aquests canvis, però, s'han fet sempre respectant el disseny exterior original que fa tan característic aquest edifici.
L'edifici esta tot resseguit per un sòcol, te una façana dividida per pilastres de maó vist formant línies verticals, on hi estan situades les diferents obertures acabades amb un arc de mig punt.
El topònim evoluciona des del terme llatí solarĭum, derivat de sŏlum, ‘sòl’.
No podia accedir a patrimoni Gencat, i desconec qui van ser els tècnics oleícoles que van treballar al costat de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , son dades com aquesta les que atorguen la qualificació de ‘civilitzada’ a una comunitat, obvio insistir en el fet que el REINO DE ESPAÑA i les seves colònies no assoleixen – encara – aquest nivell.
M’explicaven que com a Bellaguarda l’escola abans de la dictadura franquista compartia espai amb l’Ajuntament i el forn comunal on els veïns portaven el pa a coure. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El sostre demogràfic del Soleràs s’assolia al cens de 1877 amb 1.029 veïns, que seran a darreries del 2014 només 359, s’ha perdut un 65,11% de la població, xifra que es podria entendre si parléssim del Pirineu, o de indrets afectats per alguna gran catàstrofe com l’explosió a la central nuclear de Xernobil, ciutat d'Ucraïna, fronterera amb la República Bielorussa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada