Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
El topònim dels Torms ens remet a la descripció ‘penyal o elevació del terreny isolada’ .
El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1920 amb 490 ànimes, sobta doncs llegir ‘10 de maig de 1918 s'inaugurava l'escola dels Torms. Els alumnes i el mestre Joan Benet i Petit (Barbens 1890 – Barcelona 1968), havien guanyat el primer premi d'un concurs de redacció escolar celebrat a Lleida. El premi consistia en la construcció d'una escola nova. L'escola va ésser, doncs, una de les quatre que, a manera d'experiència pilot, la Mancomunitat de Catalunya havia establert segons les directrius pedagògiques més avançades de l'època’
Els Torms va acollir una comitiva encapçalada pel director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya, el senyor Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, Garraf, 25 de setembre de 1954), acompanyat per Alexandre Galí i Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 1969), el diputat Alfred Perenya i Reixachs (Lleida, 1882-1930), l'arquitecte Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 – Barcelona, 14 de juliol de 1968 ) difusor de les corrents noucentistes, i de Valeri Serra Boldú (Castellserà, l'Urgell, 1875 - 1938), que glossà l'efemèride a La Veu de Catalunya
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici de planta baixa estructurada en forma d'"L", tancada per l'extrem sud i llevant per un porxo de coberta plana. La construcció s'aixeca sobre un sòcol de carreus de pedra picada. Les parets són arrebossades i pintades, deixant veure alguns blocs de pedra a les cantonades. La coberta, a dues aigües, és de teula àrab. Destaquen les obertures d'arc i el ritme compositiu creat per les finestres rectangulars. La façana està rematada per una cornissa mixtilínea de pedra que al centre hi té gravada la data de 1916. Consta d'una entrada-vestíbul, un taller, dues aules i serveis.
L'escola va ser tancada l'any 2012 per manca d'alumnes, només quatre, en la nostra visita ens comentaven que ara son només 3, i que van a l’escola de Juncosa.
A darreries de l’any 2014 consten al cens 148 habitants, una caiguda del 69,80 que es podria entendre si parléssim del Pirineu, o de indrets afectats per alguna gran catàstrofe com l’explosió a la central nuclear de Xernobil, ciutat d'Ucraïna, fronterera amb la República Bielorussa.
Sos pregats d’afegir-vos a la nostra recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, més enllà de recuperar la memòria històrica- que fora ja un objectiu digníssim – es tracta d’evidenciar un fet que s’ha tornat a repetir en els nostres dies, el feixisme obligava a destinar tots els recursos econòmics de la II República a l’esforç bèl•lic, i ho feia amb la intenció de soscavar el recolzament de la ciutadania, avui això s’està repetint retallant diners de l’educació, la sanitat i l’àmbit social que gestionen les Autonomies, en benefici no tant de l’Estat Central- que també- com dels agents econòmics que ens han portat a la ruïna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada