dissabte, 14 de maig del 2016

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE LA CANONJA. TARRAGONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Anava a l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona per a consultar els projectes d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista que es conserven, i en el meu camí trobava el que identifico com Centre Cívic Escoles Velles o Casal de Joves.



No trobava cap dada de quan es van fer i de qui en va ser l’autor, i en demanava informació entre d’altres a la pàgina del facebook de l’ajuntament, a la de CdC, ....

Tinc l’esperança de trobar algun canongi/canongina que em sàpiga donar resposta a l’emaiul coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ i autor també d’un bon nombre de posts sobre edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, em feia arribar un missatge en el que em diu ; la canonja: autor , Ramon Salas Ricomà (Tarragona, 1848-1926), vers 1920.

També va fer un projecte l’any 1909 que no es va dur a terme.

CDC de la Canonja contestant la meva petició em deia ; les antigues escoles de La Canonja son la realització del tercer projecte d'escoles que va presentar l'arquitecte Ramon Salas i Ricomà, que va ser entre altres coses arquitecte provincial i diòcesa.

L'estil arquitectònic que emmarca l'obra de Salas és una confluència de modernisme i eclecticisme. Afinant més, podríem situar-lo a l'anomenada 'arquitectura ruskiniana' caracteritzada per la lluita de la matèria i la forma.

El perfil arquitectònic de Tarragona es deu, molt directament, a les seves construccions. Així, a la Rambla Nova hi trobem la seva pròpia casa, Casa Salas. Al mateix carrer, hi trobem la Casa Tomàs Rosell, la Casa Sala, la Casa Castellví i la Casa Boxó. L'església de Sant Pere del Serrallo (1878) és una de les altres construccions més famoses.

Altres obres emblemàtiques són la Plaça de toros (1885) i el monument a Roger de Llúria (1889) de Tarragona. Cal remarcar l'ampliació de la sagristia de la seu tarragonina.

Obres seves destacades d'altres indrets són la façana de la casa de la ciutat de Valls (projecte del 1896) o les antigues escoles públiques de Xerta (actual casa de la Vila), del 1895 així com les antigues Escoles públiques Miquel Granell a Amposta, l'actual Museu de les Terres de l'Ebre. Entre les obres de restauració de monuments antics cal fer referència a la consolidació dels fonaments del Pilar de Saragossa, amenaçats per les infiltracions de l'Ebre, i diverses obres en el monestir de Poblet.