Hom pensa que la primera església deuria ser bastant antiga, gòtica probablement, i reconstruïda al segle XVII, segons es dedueix dels fonaments. De les tres campanes que tenia, la petita encara es conserva avui.
L'any 1940, les restes de l'església cremada foren netejades per obrir el carrer Major a la Carretera Nacional.
Els materials foren reaprofitats en la construcció de la nova església, i la rectoria, aquesta darrera edificació fou habilitada com a Centre d'Acció Catòlica i després com a Bar. Actualment i d'ençà 1992 en què deixa de ser bar, depèn de la parròquia.
Fins que no s'inaugurà l'església provisional, l'any 1942 , les celebracions es feien als porxos de la plaça Major. El 15 de juny de 1945 es posaren els fonaments de la nova església, no trobava cap dada de l’autor del projecte, que devia pertànyer a Regiones Devastadas, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia un comentari en relació a l’església parroquial de Sant Miquel de Bell-lloc:
L’autor fou Lluís Domènech Torres en el període 1944/52
Lluís Domènech i Torres (Lleida , 1911 - Barcelona , 1987 ) , era nét de Lluís Domènech i Montaner ((Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923)
Patrimoni Gencat ens diu que està catalogada com d'estil colonial renaixentista, semblant al neoclàssic, l'església de Bell-lloc té planta de creu llatina amb tres naus i gran cúpula. Les columnes interiors són reduïdes a la mínima expressió per tal de donar més visibilitat. S'organitza en tres tramades i creuer més elevat. El presbiteri és semicircular i la il•luminació natural entra pels finestrals i el rosetó de la façana; és una vidriera policromada on s'hi representen els quatre evangelistes i el cos i la sang de Crist. Els del creuer s'hi representen els anagrama de l'eucaristia i de la Verge Maria. Hi ha una "armonium" en el cor. Portada principal amb motllura de pedra de forma esglaonada emmarcant el seu contorn.
Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici que acollia les escoles públiques des de començament del segle XX, i que aixopluga avui com a Llar dels Jubilats, un bon nombre dels antics alumnes.
Només per excepció tenen la qualificació de ‘monuments’ els edificis escolars al REINO DE ESPAÑA i a les seves colònies. Bell-lloc d’Urgell no n’és l’excepció.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Pla_d%27Urgell#Bell-lloc_d.27Urgell
En el camí a Torregrossa trobava una esglesiola de la que no en trobava cap dada, i de la que per descomptat ens agradaria tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
M’aturava uns moments per eixugar-me les llàgrimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada