CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA. MONTBRIÓ DEL CAMP. TARRAGONA

Retratava la capella de Sant Antoni de Pàdua de Montbrió del Camp edifici del 1704, tot i que modificat al segle XIX, la descripció tècnica de patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una nau amb capelles laterals, creuer cupulat i cor elevat sobre els peus. La façana, molt simple, és conformada per una portada d'arc de mig punt adovellat, una petita obertura d'arc de mig punt al capdamunt de la clau i dos òculs circulars, el superior ocupant el bell mig del frontó triangular que tanca el mur. En línia amb aquest i sobre la teulada s'alça un campanar d'espadanya d'un sol ull.

L'interior és decorat amb pintures a base de grutescos i altres figures de tipus popular força interessants. La volta, segons la tradició, havia estat pintada per Marià Fortuny i Marsal (Reus, el Baix Camp, 11 de juny de 1838 - Roma, 21 de novembre de 1874) en la seva joventut.

Rebia una fotografia , datada el 16-X-1977, des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) del interior de la Capella de Sant Antoni de Pàdua de Montbrió del Camp. Baix Camp.

Prop de la capella li cridava l’atenció a la Maria Jesús, un exemplar magnífic de Schefflera arboricola, Aralia, curull de fruits.

El clima d’aquesta comarca va ser decisiu perquè Salvador Samà i Torrents (Barcelona 17 d'abril de 1861 - 28 de juny de 1933), marquès de Marianao i marquès de Vilanova i la Geltrú, decidís construir aquí la seva residència d’estiu, seguint el projecte de Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829 - Barcelona, 15 de maig de 1897.

L’any 1881 es va començar la plantació del Parc al qual es van afegir posteriorment diversos habitacles i gàbies per als animals del Zoo privat del marquès. Aquests s’ubicaren al voltant del recinte botànic del mateix estil que la resta del conjunt arquitectònic: rocalla (pedra calcària) unida entre ella per sulfat de ferro. El zoo va ser literalment ‘devorat’ pels integrants d’una unitat militar de l’exèrcit república, que estava acantonada en aquest recinte, en el decurs del conflicte bèl•lic que es generava per la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.