L’any 1703 hi foren afegides dues capelles laterals, i poc després fou erigit un campanar sobre l'antic absis, una sagristia i noves capelles.
L'interior de l'església, avui abandonada i sense culte, és cobert de motllures de guix.
La petita Canon Ixus recollia una imatge del interior que contradiu l’afirmació ‘ avui abandonada ‘, la qüestió del culte en un context de secularització extrema, que començava amb la signatura de la carta de recolzament als feixistes per part del ‘ camarada ‘ Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) bisbe, cardenal i primat d'Espanya durant la mal dita ‘Guerra Civil’, en la qual va ocupar un destacat paper protagonista donant suport a la sedició contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, i condemnant a una mort segura als catòlics significats que es trobaven en zones republicanes, , diria que no precisa de majors aclariments.
El cens de 1930 ens diu que les Lloses tenia una població de 1.486 persones, i al tancament de l’any 2014 era de 211 habitants, una caiguda del 85,80 que fora del context d’estultícia i corrupció del REINO DE ESPAÑA, només s'explicaria com a conseqüència d’un accident nuclear com el de Txernòbil .
Es troba situada al SE del santuari de Santa Margarita, a 1020 metres d'alçada, prop de l'antiga casa senyorial de Portavella, reconvertida avui en Casa de Colònies i/o de Turisme Rural , i que retratava Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de julio de 1852 - ibídem, 22 de junio de 1923) entre 1890 i 1923.
A la tornada veia fugaçment una bestia entre la vegetació, pregunto, hi ha cabirols a les Lloses ?.
Es troba situada al SE del santuari de Santa Margarita, a 1020 metres d'alçada, prop de l'antiga casa senyorial de Portavella, reconvertida avui en Casa de Colònies i/o de Turisme Rural , i que retratava Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de julio de 1852 - ibídem, 22 de junio de 1923) entre 1890 i 1923.
A la tornada veia fugaçment una bestia entre la vegetació, pregunto, hi ha cabirols a les Lloses ?.
Que Sant Martí de Tours , elevi a l’Altíssim la pregària dels gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos, palestins , hawainesos, inuits ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada